Recent Event Highlights: La Colla Vella fa història i descarrega el 3 de 9 amb folre a la Xina, 4 de 9 net carregat - Santa Úrsula 2001, Primer 5 de 9 amb folre descarregat en el segle XX., Primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat al segle XX, Primer himne d'una Colla Castellera, Primer 3 de 9 amb folre carregat del Segle XX, and 16 more...
Created by CollaVella on 20/11/2010
Last updated: 19/04/11 at 13:21
La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha descarregat, per primer cop a la història, un castell de 9 pisos més enllà dels territoris de parla catalana. Avui, en una actuació a la ciutat xinesa de Hangzhou (a uns 180 km de Xangai) i davant dels treballadors de l’empresa Antex, l’agrupació degana del món casteller ha completat amb èxit el primer 3 de 9 amb folre fet mai fora d’Europa. L’exhibició ha començat a les 11:30 (5:30 a Catalunya) precisament amb el 3 de 9, que s’ha descarregat a la primera i amb relativa comoditat. A continuació, la Vella ha fet el 2 de 8 amb folre, el 3 de 7 aixecat per baix i un vano de 5. El desplaçament a Hangzhou ha servit per actuar a la seu de l’empresa Antex, on els castellers rosats han alçat les seves construccions davant dels treballadors, alguns dels quals participen en una activitat de dinamització interna de la fàbrica consistent a fer castells. Fa unes setmanes, dos membres de la Colla Vella els van ensenyar a muntar i els van deixar mostres de camises i faixes. Amb poc temps i assaig, han pogut assolir el 4 de 6 en diverses ocasions, i avui han col·laborat afegint-se a les pinyes de la Colla Vella
En primer lloc, farà 25 anys que a la Plaça del Blat de Valls i per Santa Úrsula una colla de castells carregava per primera vegada al segle XX i també descarregava un castell de 9 pisos d’alçada. Era el 4 de 9 amb folre aixecat per la Colla Vella. D’altra banda després d’aquell dia de Santa Úrsula de 1981, la Colla Vella ha vingut aixecant ininterrompudament al llarg d’aquests 25 anys castells de 9. Aquest doble fet, únic i inigualable, reflecteix i posa de relleu una vegada més el caràcter que sempre ha tingut la Colla Vella: pionera en l’assoliment de fites i abnegada per mantenir el nivell i la il·lusió al llarg dels anys, vencent les dificultats que sorgeixen en tota llarga travessia. Pot ser d’aquí ve allò que “la Vella es la Vella”. Però aquests fets no son un fenomen aïllat o circumstancial a la història de la colla. Ni molt menys son el final d’un trajecte. Al contrari, aquests 25 anys son 25 anys més, això sí, especialment brillants dins una història més que bicentenaria, i que ha de continuar discorrent per camins que han de conduir l’entitat cap un futur on les generacions presents i futures puguin continuar desplegant la seva força i il·lusió per assolir fites cada vegada mes engrescadores. Foto de grup, gentilesa de Pere Toda. La Colla Vella, en aquesta commemoració vol posar un especial èmfasi en els valors quotidians que van fer possible aquell primer 4 de 9 amb folre i fan possible el manteniment i la superació en aquests últims anys: esforç i il·lusió col·lectius. Esforç i il·lusió de tots els castellers i castelleres, socis i sòcies, persones simpatitzants que al llarg d’aquests 25 anys, han recolzat i han estat implicats en el dia a dia de la Colla i en els castells que fa. Esforç i il·lusió de totes les persones que, en un moment o altre, han participat de la direcció de la Colla. Esforç i il·lusió que d’altra banda continuen renovats i ben vius per que la colla segueixi desenvolupant la seva funció social, i sobre tot, per que aquest dia a dia d’ infinitat de castells de tot tipus i alçades esdevinguin els grans castells que fan que la Colla Vella tingui èxit en les grans ocasions. Aquests aniversaris coincideixen així mateix amb els primers 25 anys del grup de grallers de la colla i de la publicació de la revista “La Veu de la Colla Vella”. Ambdues activitats han aglutinat al llarg de la seva trajectòria un important nombre de persones que hi han dedicat temps. D’una banda la interpretació de la gralla i el timbal, amb els sons i musiques tan vinculats als castells i amb el seu ambient. D’altra banda l’elaboració periòdica d’un instrument de comunicació i difusió reconegut no només dins la pròpia colla sinó per tothom a l’entorn de l’interès casteller.
El passat 27 d’octubre la plaça del Blat de Valls va viure una altra demostració castellera de les que fan història i on la Colla Vella va tornar a ser la protagonista, ja que es descarregaren el primer i èpic 4 de 9 amb folre i pilar, es carregà el 4 de 9, es descarregà el 3 de 9 amb folre i es culminà l’actuació descarregant un mastodòntic pilar de 8 amb folre i manilles. Va ser una conjunció del treball al límit de cada un dels castellers de la Colla i dels valors de l’art de fer castells expressats al seu màxim exponent dins de l’espai que els ha fet grans, la Plaça del Blat. Des del Concurs, semblava que la Colla havia perdut pistonada, la falta de castellers als assajos i una mica de desconcentració i massa tranquil·litat ens portaven a l’àgora castellera per excel·lència en el dia del judici casteller local, Santa Úrsula, amb masses incògnites i dubtes sobre els castells que s’havien preparat. La dificultat pròpia d’aquests i la necessitat d’una adequada concentració de tothom eren elements als que ens havíem d’enfrontar. Els castells hi eren i s’havien de fer. El possible afegit d’aquells que no podien pressionar i que deien que la Colla Vella no tenia res a fer ja que la manca de rivalitat jugava en contra nostra va ser un pensament ràpidament esborrat de les nostres ments, un cop arribats a la plaça del Blat. Aquell envejable ambient que tenen les grans diades va ser un altre cop de llibre i, acabada l’actuació, les cares de tots els que l’havien viscuda mostraven una àmplia satisfacció per haver estat d’una a tres del migdia a Valls i a la plaça del Blat. El castell de sortida estava ben clar, l’especulació no existia i el castell triat era el 4 de 9 amb folre i el pilar. Era el lloc i el moment de descrregar-lo, els 2 útims que havíem carregat ens havien deixat un regust de boca molt agredolç però ens havien ensenyat que aquest castell, un cop carregat, s’havia de treballar d’una manera molt específica. El folre, millorat gràcies als intents a Vilafranca i a Reus i la tècnica a l’hora de descarregar estava assajada, ja que quan un castell està assajat no ens sol fallar. La moneda havia caigut de la nostra banda i ens tocava obrir plaça. El quatre estava bé i s’anava vestint amb seguretat, les mides eren les adequades però el pilar quedaria una mica massa endavant i a l’hora de quedar net va perdre la verticalitat i es trencà quan els terços encara estaven agafats. La incògnita de si estava carregat va ser un regal efímer en vers la discussió, que a la llarga es convertiria en un element més de l’èpica que envoltaria aquesta actuació del 27 d’octubre de 2002. El castell no estava carregat i prou, ja que l’objectiu era descarregar-lo. Hi tornàrem i aquest cop sí! L’intent anava perfecte, a la mida, patint el que s’ha de patir i el temperament de tot el pilar un cop net, ens va permetre embutxacar-nos el nostre primer 4 de 9 amb folre i pilar. La significació d’aquest castell en aquest moment era molt trascendent i, un cop més, la Colla Vella regalava a la Plaça del Blat i a la nostra ciutat un altre gran èxit i el públic enfevorit, agraïa amb una unànime ovació aquesta consecució. El programa que ens havíem plantejat s’havia iniciat més bé del que ens pensàvem, ja que la primera caiguda i el posterior èxit ens havia donat molta més força per encarar el 4 de 9. N’era el primer intent de l’any i tornava a ser una incògnita, ja que no en teníem cap referència. Portàvem molts bons assajos, però les possibilitats d’aquest castell sempre són una incògnita. Aquesta exigència que marca el "quatre net" s’anà superant a mesura que anava pujant, la mida era esplèndida ja que sembava un 4 de 8 dels macos. Carregat!! I la plaça del Blat embogia de nou i el castell es començava a descarregar... Però no, a la sortida de la canalla el castell es trencà, una devallada entre quints i sisens va provocar que els dosos s’estiressin massa l’un a l’altre arrossegant la resta del castell. Quedava molt per descarregar-lo, però en aquell moment a tots ens semblà poc. Aquesta caiguda ens va fer baixar les pretencions a tots, ja que en el programa que ens havíem marcat arran tocava el 5 de 9 amb folre, però el tercer castell va ser el 3 de 9 amb folre, la cirereta encara havia d’arribar. Aquest tres es va haver de treballar de valent per descarregar-lo però ens l’apuntàrem, fet que convertia aquesta en la millor actuació feta per la Colla a part de la del Concurs del 2000. La Colla volia més i el públic també. La recuperació del pilar aquesta temporada ens donava l’oportunitat d’encarar de nou el pilar de 8 amb folre i manilles. Des de Sant Fèlix 2000 que no s’havia intentat i les últimes experiències amb folre i manilles no havien sigut del tot bones, però aquest cop ni es notà. La triple estructura s’anava muntant sense vacil·lació, com un engranatge cada element del folre, les manilles es col·locaven en el seu lloc i el pilar va ser un vist i no vist. La seguretat va ser màxima i, en cap moment fins a carregar, es perdia la verticalitat i a mesura que s’anava descarregant l’esperit de la Colla Vella es tornava a escriure amb lletres d’or. La festa i les celebracions estarien a l’alçada de l’actuació, i així va ser ja què un cop més demostràrem a tot el món casteller que és Valls i qui som la Colla Vella.
El 8 d'octubre es celebrava a Tarragona una nova edició del concurs de castells. La Colla Vella, com és habitual, havia assajat de valent i castells d'enorme dificultat, entre ells, el tres de deu amb folre i manilles. El resultat va ser el desitjat: campions L'actuació: cinc de nou amb folre descarregat, tres de deu amb folre i manilles carregat i dos de nou amb folre i manilles descarregat, en definitiva, la millor actuació de tota la història dels castells, fins aquell moment.
La Colla Vella, tal com va fer amb el 2 de 9 emmanillat al 1994, descarregava un nou castell que fins al moment només havia estat carregat. Era el 5 de 9 amb folre, en la Diada de Santa Úrsula de l'any1996
La Colla Vella obria la porta dels castells anomenats de gamma extra descarregats, amb el 2 de 9 amb folre i manilles, en la Diada de Santa Úrsula de 1994.
L'himne de la Colla Vella va ser estrenat el 26 de novembre de 1982 al Teatre Principal de Valls, interpretat aquell dia per la Coral Espinavessa.
Després de descarregar el primer castell de nou folrat, el 4 de 9, l'any 1981, la Colla Vella carregava per primer cop al segle XX el mític 3 de 9 amb folre a la diada de Santa Úrsula.
El dia 25 d'Octubre de 1981 va marcar un abans i un després en el món casteller, no era per menys, la segona Època d'Or començava, el mite del castell de nou era vençut i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, n'era la culpable. De comentaris que feien referència al possible intent del castell de nou, n'hi havia per tots els gustos, generalment no gaire positius. Cinc minuts avanç de l'intent, algú deia que el castells el faríem estirats a terra. En un obrir i tancar d'ulls, es lligà la pinya, pujà el folre i el refilar de les gralles van donar pas al primer intent de quatre de nou amb folre, castell que cap dels presents havia vist mai. Quan l'enxaneta feu l'aleta, la plaça va ser tot un esclat d'alegria, bogeria i èxtasis total. Els grallers deixaren de tocar i algun comentarista de ràdio va haver de passar el micròfon al company. Mentrestant la Colla Vella descarregava a la primera el tan anhelat QUATRE DE NOU AMB FOLRE. Un tres de vuit i un dos de vuit amb folre, ambdós descarregats, completaven la primera diada de castells de nou del segle XX. Havia començat la Segona Època d'Or dels castells.
Serà recordada especialment la diada de Santa Úrsula de 1974 perquè la Colla Vella descarregaria per primer cop en el segle XX, tres castells de vuit, El 2 de 8 folrat, el 3 de 8 i el 4 de 8.
En aquest 12 d'octubre de 1968, la Colla Vella obria la porta a una construcció mai vista en aquell segle XX, el 5 de 8. El castell més gros vist en tota la centúria. Al cap d'uns dies, per Santa Úrsula, la Colla Vella el tornaria a carregar.
La Colla Vella per fí carregava el pilar de sis, va ser a la primera Festa Major de la Cooperativa de Vivendes de la Colla Vella.
I aquest esperit que encara perdura en els castellers de la nostra Colla, ha portat a la Colla Vella a ser la impulsora dels castells folrats (2/8 amb f. I 1/7 amb f. carregats el 1970). L'afany de superació que ha caracteritzat a la nostra Colla al llarg de tota la història ens va conduir a obrir les portes de l'anomenada segona època d'or, aconseguint el primer quatre de nou amb folre descarregat del s.XX, l'any 1981 (motiu pel qual ens fou concedida la Creu de Sant Jordi el 1993), així com el primer 2/9 amb folre i manilles de la història, el 1994; el primer 5/9 amb folre el 1996, el primer 3/8 aixecat per sota del s.XX, el 1999; així com construccions tan importants com el pilar de vuit amb folre i manilles, el quatre de nou amb folre amb el pilar al mig el 1998, el tres de deu amb folre i manilles que va contribuir d'una forma decisiva a guanyar el darrer concurs del segle XX, l'any 2000, així com també el dos de vuit carregat a Vila-rodona el mateix any. Sense oblidar que la Colla Vella és la que ha participat en més concursos i la que més n'ha guanyat. Aquest esperit de pertinença a la Colla Vella també ha fet possible que la nostra Colla vetllés pels seus castellers i simpatitzants. Així el 1968 va inaugurar un grup d'habitatges per a 89 famílies; el 1979 va inaugurar el primer local social; el 1980 sortia el primer número de la revista "La Veu de la Colla Vella", ... i així anomenaríem tot un seguit d'accions que han fet que sigui un goig i un orgull el pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Va ser a la festa major de l'Arboç del Penedès, que la Colla Vella recuperava el castell de vuit des del segle XIX i que descarregava el 2 de 7.
De les tres Exposicions Universals en què ha participat la Colla Vella, la primera va ser a Barcelona, l'any 1929. Aquesta Actuacií, que va servir per estrenar la camisa rosada de la Colla Vella, es va celebrar al Poble Espanyol.
No fou fins als anys 30 que s'esdevingué la revifada (aconseguint el primer 4/8 carregat i 2/7 descarregat a l'Arboç del Penedès, el 1932, així com la victòria del primer concurs de castells que es celebrava a Tarragona), malauradament estroncada per la Guerra Civil. Aquest període de penúria castellera il.lustra més que cap altre el fort arrelament d'aquest esperit que feia dels castells un element imprescindible. Per això l'any 1947 moltes persones s'arriscaren, per donar canal d'expressió a aquell esperit casteller present en la quotidianitat de les famílies.
Enmig d'una sèrie de competicions atlètiques organitzades per les festes de la Mercè, la Colla Vella participava guanyant-lo, en un "Concurs Regional de Xiquets de Valls". Els castells fets foren el 2/6 amb figuereta, 4 de 7 amb el pilar, 3/7 aixecat per baix, 3 de 7 i el pilar de 5. Aquesta fora històricament la primera competició de castells organitzada de la que es té constància.
Una altre castell titànic era vençut per la Colla Vella. El cinc de nou amb folre era vestit per primera vegada a la història, però si el castell ja era per si sol prou important, encara va ser més digne de menció la manera com es va fer. La Colla Vella intentà una primera vegada el castell, tot i que l'enxaneta va arribar a fer l'aleta, el castell s'ensorrà quan el menut encara no era a terra (en aquell temps no es considerava fet el castell fins que aixecador i enxaneta arribaven a al pinya). Tot seguit la Colla ho intentà un altre cop sense assolir l'èxit desitjat. Un tercer intent va ser el decisiu i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, vestia per primera vegada tan impressionant castell.
Històrica diada per a la Colla Vella, en la qual, per primera vegada s'assolia descarregar el quatre de nou (sense folre). Degut a la importància del castell creiem que es poden detallar els castellers que hi pujaren: Enxaneta: Jaumet de la "Segaleta" Aixecador: Tomàs de Batet. Dosos: "Batistet" i "Xato de la Marineta" Sisens: J. Pairot, "Joanet de la Fam", "Pito" i "Ramon de Garí" Quints: "Anton de la Masó", "Garí", Batet (pare) i "Miquel de Janillo" Quarts: "Batista de Janillo", "Manuel Rabassó, "Joanet de Janillo" i Jaume Raduant. Terços: "Cisquet de Garí", "Fèlix", "Guerxo de Xacó" i l'Isidre de Rabassó. Segons: "L'Espiridó de Tarragona", Silvestre de Creixell, Bertran de la Riera i "Anton de l'Escolà". Baixos: Magí de Mora, "Pachico" de Constantí, "Gravat deBairó" i "Josep de la Garria"
L'esperit que introduïren als nostres castells ha anat traslladant-se entre les successives generacions que han constituït la nostra Colla, i per això és un orgull sentir-se'n descendents. Aquest esperit degué romandre viu també en el moment de la Decadència de finals del XIX i les dues primeres dècades del XX, on es van veure moltes festes majors amb castells de sis. Però també es va poder veure com la Colla guanyava el primer concurs de castells de l'any 1902.
Acabada la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), se la coneix per Colla Vella.
La Colla dels Pagesos també és coneguda com la Muixerra, perquè era contractada per una confraria de Vilafranca anomenada del Bon Jesús o la Muixerra.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls, és la de més llarga història castellera, aproximadament uns 200 anys. Els seus orígens es perden en l'evolució de l'antic ball de valencians o de les moixigangues de finals del segle XVIII començaments del XIX. La Colla Vella persevera en la seva existència, documentada des de l'any 1801, quan se la coneixia per la Colla dels Pagesos. Així doncs, va ser la pionera en les construccions més emblemàtiques del segle XIX, com per exemple el primer quatre de nou sense folre l'any 1881 i el cinc de nou amb folre el 1883. Els seus protagonistes més destacats (Espiridions, Janillos, Xacons, Fèlix i Rabassons) marcaren un dia el destí feliç de la nostra Colla.
Update Sources