Les pandèmies al llarg de la Història
Created by Dolors76 on Nov 24, 2010
Last updated: 12/09/10 at 03:33 AM
PANDÈMIES EN EL TEMPS has no followers yet. Be the first one to follow.
La grip A va ser una pandèmia causada per una variant del Influenzavirus A d'origen porcí. Aquesta nova soca viral és coneguda com a grip porcina. El 30 abril 2009 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir denominar-grip A. Aquesta és una descripció del virus: la lletra A designa la família de els virus de la grip humana i de la d'alguns animals com porcs i aus, i les lletres H i N (hemaglutinina i Neuraminidases) corresponen a les proteïnes de la superfície del virus que el caracteritzen.
El xarampió és una malaltia vírica aguda altament contagiosa. Dura, com a terme mitjà, entre set i deu dies. Comença amb símptomes catarrals (ulls envermellits, secreció de nas o tos) i febre superior als 38ºC, amb afectació de l'estat general. La malaltia es pot transmetre habitualment per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades i, menys sovint, per contacte amb objectes recentment contaminats amb aquestes secrecions.
La lepra, també és coneguda com malaltia de Hansen, és una malaltia crònica amb un període d'incubació de fins a cinc anys. És causada per un insecte que es diu bacil Mycobacterium leprae. Actualment és més fàcil de combatre; des de 1985, 15 milions de persones a tot el món s'han curat de la lepra. Segueix estant força activa; l'any 2002 es van detectar 763.917 nous casos, i s'estima que hi ha entre un i dos milions de persones discapacitades de manera permanent a causa de la lepra. Històricament, la lepra ha afectat a les persones, com a mínim des de l'any 600 aC, i ja era ben coneguda a les antigues civilitzacions de Xina, Egipte i l'Índia. A l'alta edat mitjana, a Europa occidental hi va haver un brot sense precedents de lepra. A l'edat mitjana van sorgir nombroses leproseries i hospitals de leprosos. Al segle XIII hi havia 19.000 institucions d'aquestes a tot Europa.
La sida és una malaltia que afecta els humans infectats pel VIH(Virus Inmunodeficiència Humana). Es diu que una persona pateix de sida quan el seu organisme, a causa de la immunodeficiència provocada pel VIH, no és capaç d'oferir una resposta immune adequada contra les infeccions que afligeixen als éssers humans. El Dia Mundial de la Lluita contra la Sida se celebra l'1 de desembre.
La verola o pigota és una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos pot causar la mort. Es té constància de la seva existència al menys des de fa 3.500 anys, i es va propagar per tot el món matant un de cada tres infectats fins que es va eradicar l'any 1980.
Produïda dins Hong Kong el seu origen pareix esser Xina, d'on s'ha escampat per tot el món. Va ser la tercera pandèmia de grip del segle XX, matant entre un i dos milions de persones, moltes d'elles nens. Procedent de Hong Kong, va travessar primer Àsia i posteriorment, a finals de 1968, Estats Units. Després de diversos mesos en què va baixar la intensitat, el virus es va reactivar virulentament a Europa a finals del 69.
De Xina va passar a Hong Kong i Singapur, d'on arribà a la Índia i Austràlia. El virus es va extendre per tot l'Orient. Passà a Àfrica, Europa i Estats Units.
Es la malaltia epidèmica de temps de guerra, i a vegades també es diu "febre dels campaments". Emergint durant les cruades, el seu primer impacte a Europa al 1489 (Espanya).
Va començar a tres llocs allunyats uns d'altres: Brest, Boston i Freetown. La malaltia va matar a 25 milions de persones en el curs de de sis mesos. Va desaparèixer en 18 mesos.
És una grip que afecta a les aus encara que té suficient potencial com per a infectar a diferents espècies de mamífers, inclosos l'ésser humà. Començà a Itàlia, i s'estengué per tot el món.
Probablament arribà a Europa des de la Índia i aviat va començar a cobrar vides a Europa Oriental i Central a les primeres dècades del segle XIX. A Hungria tenen els primers registres en 1830 fins al 1831 havia cobrat unes 300.000 víctimes. Es propagà per França, Itàlia, Alemanya i Anglaterra.
La febre groga és una malaltia vírica endèmica a zones d'Àfrica i Sud-Amèrica, causada per un flavivirus transmès per un mosquit, i caracteritzada pels símptomes hemorràgics i la icterícia.
Va començar en el Nord de la India, la varen dur a l'oest els exèrcits mongols. La pesta arribà a Europa per la ruta del Crimea. S'ha estès en forma d'epidèmia diverses vegades al llarg de la història. La pesta és causada pel bacteri Yersinia pestis que es contagia per les puces amb l'ajut de la rata negra, que avui coneixem com rata de camp.
és una malaltia infecciosa comuna i sovint mortal causada per micobacteris, principalment Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi sol atacar els pulmons però també pot afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell. Els símptomes clàssics de la tuberculosi són una tos crònica, amb esput sanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes.
La pesta de Justinià va ser una pandèmia que va afectar a l'Imperi romà d'orient o Imperi Bizantí, inclosa la seva capital Constantinoble. La causa més acceptada de la pandèmia és la pesta bubònica, que posteriorment també causaria la pandèmia anomenada pesta negra al segle XIV. Els efectes socials i culturals d'ambdues pandèmies van ser similars. La pandèmia va ser recurrent al voltant dels ports de la Mediterrània fins aproximadament l'any 767, causant un gran impacte en la història d'Europa. Historiadors moderns li van donar el seu nom, en referència a l'emperador Justinià I, que regia aleshores l'Imperi bizantí.
Plaga d'Atenes (Grècia), durant la Guerra del Peloponès, 430 a. C. Possiblement febre tifoidea, va matar la quarta part de les tropes ateneses i una quarta part de la població al llarg de quatre anys. Això va debilitar fatàlment Atenes, però la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.
Possiblement verola portada del Pròxim Orient; va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc milions en total. En el moment més actiu d'un segon brot (251-266) es va dir que morien 5.000 persones per dia a Roma.
Update Sources