Ideologia politica,social,econòmica i artstica del segle XV
Created by Georginamelis on Mar 16, 2011
Last updated: 05/31/11 at 10:40 PM
La guerra va començar el 1702 i l'any següent l'emperador austríac Leopold I va proclamar rei d'Espanya l'arxiduc Carles. A Europa el conflicte es van anar desenvolupant a favor dels interessos de la Gran Aliança, però a dins de la Península la situació era diferent. Els regnes de València i Aragó, que s'havien sumat al bàndol austriacista, van ser derrotats el 1707, mentre que Catalunya resistia l'empenta dels exèrcits de Felip V. Quan el 1711 va morir l'emperador d'Àustria Josep I, que havia succeït Leopold I el 1705, i Carles va ser coronat emperador d'Àustria, la situació internacional va tornar a canviar. La possibilitat d'un Imperi austríac enfortit per la doble corona també posava en perill l'equilibri europeu. Les potències van negociar una sortida i l'any 1713 van signar el tractat d'Utrecht, que posava fi al conflicte en el seu vessant internacional. Les tropes de l'Aliança van abandonar Catalunya, però les autoritats catalanes van decidir continuar lluitant. L'11 de setembre de 1714, després d'un llarg setge, la ciutat de Barcelona es va rendir a les tropes borbòniques. La resta de nuclis de resistència van caure un rere l'altre. Felip V va guanyar la guerra i va reforçar el poder de la monarquia.
La forma de govern més general a l'Europa del segle XVIII va ser la monarquia absoluta, que es va caracteritzar per la concentració de poders, el centralisme i la tendència a la uniformització política del estats. Alguns monarques absoluts, com ara Caterina II de Rússia i Frederic II de Prússia es van mostrar preocupats pel desenvolupament del seus països i van impulsar reformes. Aquesta voluntat reformista va rebre el nom de despotisme il·lustrat. A l'Espanya del segle XVIII, Ferran VI i Carles III van continuar la política de centralització i uniformització de Felip V, però cal destacar l'esperit reformista del regnat de Carles III (1759-1788), inspirat en les idees de la Il·lustració. Carles III, que es va envoltar de ministres il·lustrats, com Floridablanca o Campomanes, va intentar una reforma de l'ensenyament, va voler sotmetre l'Església al control de l'estat, va fomentar la investigació científica a través de les Societats Econòmiques d'Amics del País i va intentar modernitzar l'agricultura. A més, va liberalitzar el comerç amb Amèrica. La seva política, però, no va donar els resultats desitjats, sobretot per l'oposició de la noblesa i de l'Església a qualsevol mesura que perjudiqués els seus privilegis.
La Guerra dels Segadors és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.
Els enfrontaments i la tensió entre les institucions representatives de Catalunya i la monarquia van augmentar durant el regnat de Felip IV (1621-1661). El privat del rei, el comte duc d'Olivares, va dissenyar una política d'enfortiment del poder reial basada en el restabliment de l'hegemonia hispànica als Països Baixos. Per poder dur a terme aquest projecte la monarquia necessitava augmentar l'exèrcit i disposar de grans recursos econòmics, però no tots els regnes de la monarquia hi contribuïen de la mateixa manera. Aleshores, Olivares va voler aplicar a tots els regnes el model de contribucions castellà, que no limitava les aportacions fiscals a la corona i proposava una Unió d'Armes, segons la qual cada regne havia d'aportar un contingent d'homes proporcional al seu nombre d'habitants.Durant la reunió de les Corts catalanes de 1626 es van poder comprovar les discrepàncies entre la monarquia i els estaments catalans. El rei volia concretar la participació catalana en els projectes imperials i el cobrament d'impostos, mentre que els representants catalans no estaven disposats a cedir. La negativa de les Corts a pagar la contribució va provocar l'enuig reial. Les Corts es van reprendre el 1632, però es van tornar a tancar sense acord. El 1635, Felip IV va entrar en guerra amb França i el comte duc d'Olivares va forçar la participació catalana.
En el segle XVI, Nicolau Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l'univers, mentre que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant seu. L'Església va negar la teoria de Copèrnic per raons religioses. Per això el sistema de Ptolomeu (elaborat en el segle II dC), que defensava la posició central de la Terra, va continuar sent l'oficial durant molt temps. Els descobriments geogràfics van desenvolupar altres ciències i disciplines, com ara la geografia, la zoologia, la botànica i la cartografia.
Fill de Joana I de Castella i Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximiliano I d'Àustria (Habsburg) i Maria de Borgonya (dels que va heretar dels Països Baixos, els territoris austríacs i dret al tron imperial) i per via materna de els Reis Catòlics, dels que va heretar Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó. El 22 de gener de 1516, el seu avi Ferran II d'Aragó redactava el seu darrer testament. En ell, nomenava Carlos Governador i Administrador dels Regnes de Castella i Lleó, en nom de la reina Joana I, incapacitada per la seva malaltia. Pel que fa a la Corona d'Aragó, el rei Ferran deixava tots els seus estats a la seva filla Joana, nomenant, també en aquest cas, Governador General a Carles en nom de la seva mare. Fins que Carlos arribés, a Castella governaria el cardenal Cisneros i a Aragó l'arquebisbe Alonso d'Aragó.Entre l'estiu de 1516 i principis de 1517, Carles va assegurar la seva posició gràcies a la signatura d'una sèrie d'acords diplomàtics, com el Tractat de Noyón amb França. A més, els Estats Generals van acordar concedir 800.000 corones per a les despeses del viatge. Després dels preparatius per a la travessa, el 8 setembre 1517 Carlos embarcar cap a Espanya. Encara que estava previst que desembarqués a Santander, l'armada va arribar a Bols, a Astúries, pel mal temps, el que va retardar encara més el viatge.El 15 febrer 1519 Carles entrava a Barcelona, convocant a les Corts catalanes el dia següent. Després d'un discurs molt semblant al que va donar a Aragó, i les corresponents deliberacions, Carlos va ser jurat al costat de Joana el 16 d'abril. Va donar el Sacre Imperi al seu germà Ferran i la resta de possessions al seu fill Felip.
Les transformacions socials i culturals dels segles XV i XVI van ser profundes,el renaixement,va ser el desenvolupament de l'humanisme, un corrent cultural que es va desenvolupar plenament en el segle XV i a principi del XVI
Primer Marquès de la Vall d'Oaxaca fou un conquistador castellà que va encapçalar l’expedició que va causar la caiguda de l'Imperi Azteca i de gran part del continent Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del segle XVI. Cortés va ser part de la generació de colonitzadors espanyols que va iniciar la primera fase de la colonització espanyola de les Amèriques. Va arribar a ser escrivà de la vila d'Azua. Va conquerir Mèxic en els temps de Cristòfor el Colom. Hernán Cortés és descrit com un pàl·lid i nen malaltís pel seu biògraf, capellà, i amic Francisco López de Gómara. A l'edat de 14 anys Cortés va ser enviat a estudiar a la Universitat de Salamanca. En aquell moment era el gran centre de formació d’Espanya, i si bé la naturalesa dels estudis de Cortés no estan documentats, els seus últims escrits suggereixen que va estudiar dret i probablement llatí. Després de dos anys, Cortés, cansat de l'escola, va tornar a casa a Medellín, per disgust dels seus pares, que tenien l'esperança de veure'l preparat per a una carrera jurídica rendible. Tanmateix, aquests dos anys a Salamanca, a més del seu llarg període de formació i experiència com a notari, en primer lloc a Sevilla i després a l’Hispaniola, li donarien una estreta familiaritat amb els codis legals de Castella que li van ajudar a justificar la seva “no autoritzada” conquesta de Mèxic.
Francisco Pizarro, extremeny, va organitzar la conquesta de l'Imperi inca, governat en aquell moment per Atahualpa. Igual que Cortés, es va aprofitar dels problemes interns i de l'enemistat dels pobles que havien sotmès els inques per guanyar aliats. El 1532, Pizarro i els seus homes, que no passaven de 200, van arribar a Cajamarca, al cor de l'Imperi. Van empresonar Atahualpa, que va pagar un fabulós rescat en or pel seu alliberament, però malgrat això, Pizarro va optar per executar-lo. El 1533 els conqueridors van prendre Cuzco, la capital de l'Imperi inca. El domini complet del territori va ser més difícil d'assolir, perquè era molt gros i per la resistència dels inques de les muntanyes. Almagro, soci de Pizarro, va iniciar des del Perú la conquesta de l'actual Xile. Aquest territori va ser completament conquerit per Pedro de Valdivia.
La invenció de la impremta per part de Gutenberg el 1440 va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment, perquè ja no calia copiar a mà cada exemplar. Gràcies a això els llibres, tot i que continuaven sent molt cars, van ser més assequibles i se'n van vendre molts més.
Update Sources