Llistat de tots els qui al llarg de la història han representat a la Generalitat de Catalunya
Created by MRosa on 08/12/2008
Last updated: 13/11/09 at 17:22
Tags: Generalitat de Catalunya
Presidència de la Generalitat de Catalunya has no followers yet. Be the first one to follow.
José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova, 15 de gener de 1955). Actual president de la Generalitat de Catalunya, ha estat alcalde de Cornellà de Llobregat, president de la Diputació de Barcelona i ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern Espanyol.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Montilla_Aguilera
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006. Abans, havia estat alcalde de Barcelona de 1982 a 1997. Durant el seu mandat van tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
http://www.pasqualmaragall.cat/
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930), líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins a 2003, i president de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.
Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya de 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC.
Ha estat considerat un dels polítics amb més influència el el govern de Catalunya en la darrera época.
http://www.jordipujol.cat/
Josep Tarradellas i Joan (Cervelló 1899 - Barcelona 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. La seva militància catalanista el va portar de molt jove a la vida política. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual era elegit diputat per primera vegada el 1931.
El 1977, ja mort Franco, es va trobar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, per negociar el restabliment de la Generalitat.
El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional. El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Tarradellas com President de la Generalitat provisional i a Frederic Rahola i d'Espona com a Conseller de Presidència.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Tarradellas_i_Joan
Josep Irla i Bosch (1874- 1958) fou un polític català, i President de la Generalitat de Catalunya en l'exili.
Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la guerra civil. Al gener de 1939 s'exilià a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) assumí la presidència de la Generalitat. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Irla_i_Bosch
Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola.
Després d'haver-se hagut d'exilar a França el 1939, el 13 d'agost de 1940 és detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França; jutjat per "ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya", per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal, va ser afusellat el 15 d'octubre de 1940.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Companys_i_Jover
(1859 - 1933) va ser militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com L'Avi.
En la seva extensa trajectòria política va protagonitzar l'organització, l'any 1922, d'un moviment destinat a agrupar el catalanisme radical, l'Estat Català, que tenia com a precedent directe la Federació Democràtica Nacionalista, que el mateix Macià havia fundat el 1919.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0
Com a efecte de la victòria militar de Felip V sobre les tropes catalanes i la capitulació de la ciutat de Barcelona l'11 de setembre de 1714, el dia següent fou suprimida la Diputació del General, juntament amb el Consell de Cent barceloní i el Braç de la noblesa, i els seus béns foren incautats.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta
Josep de Vilamala fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta després del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.
Monjo sacristà del monestir de Sant Pere de Banyoles. Assistí a la Junta de Braços del juny de 1713 en la que es resolgué la resistència de Barcelona contra Felip V.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_de_Vilamala
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, abat de Sant Pere de Galligants i diputat eclesiàstic, fou el 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre 1710 i 1713.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Antoni_de_Solanell_i_de_Montell%C3%A0
Manuel de Copons i d'Esquerrer (?, segle XVII - ?, segle XVIII), monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles [1] va ser nomenat el 119è president de la Generalitat de Catalunya (1707-1710) el 22 de juliol de 1707.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Copons_i_d%27Esquerrer
Josep Grau va ser el cent divuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1706 i 1707, durant la Guerra de Successió. El seu nomenament es produí el 18 de novembre de 1706, catorze mesos després de morir en el Setge de Barcelona el seu antecessor, Francesc de Valls i Freixa.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Grau_(president)
Francesc de Valls (? - 26 de setembre, 1705) era cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon i fou President de la Generalitat de Catalunya entre el 22 de juliol de 1704 fins el dia de la seva mort el 6 de setembre de 1705.
Se sap que morí a causa de les ferides del bombardeig aliat del dia 16 de setembre, on les tropes aliades llançaren 300 bombes a Barcelona i una d'elles tocà de ple la Casa dels Diputats.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Valls_i_Freixa
http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Antoni_Valls_i_Pandutxo&action=edit&redlink=1
http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_de_Pinyana_i_Galvany&action=edit&redlink=1
Antoni de Planella i de Cruïlles va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada entre el 1692 i el 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió.
Era l'abat de Besalú.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_de_Planella_i_de_Cru%C3%AFlles
Climent de Solanell i de Foix va ser el cent quinzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1698 i 1701. Fou paborde de la col·legiata d'Àger.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Climent_de_Solanell_i_de_Foix
Benet Ignasi de Salazar va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692. D'origen riojà (va néixer a Baños de Río Tobía)
Canonge de Barcelona.
President entre els anys 1686 i 1689
http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_de_Saiol_i_de_Quarteroni&action=edit&redlink=1
Baltasar de Muntaner i de Sacosta, president de la Generalitat entre 1683 i 1686, fou Paborde de Berga i abat del Monestir de Sant Pere de Galligants. Posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i bisbe de la ciutat de Mèxic (1711-1712).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Baltasar_de_Muntaner_i_de_Sacosta
President entre 1680 i 1683. Abat de Sant Pere i Sant Pau del Camp, de Barcelona.
http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Sastre_i_Prats&action=edit&redlink=1
Bernat de Corbera (?, final segle XV - ?, segle XVI). Canonge de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1518-1521).
Durant 1519 i 1520, la pesta i unes collites exigües estengueren la misèria arreu del Principat. La combinació de malalties i penúria econòmica va fer témer a les dirigents que es pogués produir una extensió de la revolta de les Germanies del Regne de València a Catalunya. De fet, a Cambrils es produïren avalots al maig de 1520 i a Tàrrega al març del mateix any.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_de_Corbera
Esteve de Garret (Tortosa,? - ?, agost de 1523) fou ardiaca de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya (1515-1518).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esteve_de_Garret
Jaume Fiella (Tremp,? - ?,1522). Degà de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1514-1515).
Va ser nomenat president de la Generalitat el 18 de juliol del 1514, per a substituir Joan d'Aragó, que havia presentat la seva renúncia.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Fiella
Joan II de Ribagorça o Joan II d'Aragó (1457-1528) fou castellà d'Amposta, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485-1512) i primer duc de Luna.
President de la Generalitat des de 1512 fins a 1514.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_II_de_Ribagor%C3%A7a
Jordi Sanç (? - 1525). Fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocupà el càrrec fins el 1512.
Persona culta, és reconegut pels seus coneixements de cosmografia i astronomia que el varen fer participar en el grup d'experts.
Durant el seu mandat preocupà especialment el creixement del bandolerisme i la devallada de l'activitat comercial, en part provocada per la retirada de mesures proteccionistes a l'exportació textil a Nàpols, afavorint altres productors, com els francesos.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_San%C3%A7
Lluís Desplà i d'Oms (Barcelona 1444- 1524). Ardiaca major de la seu de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).
Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1506.
El seu nomenament com a ardiaca major de la seu de Barcelona en 1470 ho feu el papa Pau II. Va ser un personatge amb molta influència dins el clergat. Va oposar-se a la implantació del Sant Ofici a Barcelona, si bé no ho va poder evitar.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Despl%C3%A0_i_d%27Oms
Gonzalo Fernández de Heredia i de Bardají (Móra de Rubiols, Gúdar-Javalambre 1450 - Valls 1511). Bisbe de Barcelona (1478-1490); Arquebisbe de Tarragona (1490-1511); President de la Generalitat de Catalunya (1504-1506).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gonzalo_Fern%C3%A1ndez_de_Heredia
Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (?-Barcelona 1504). Canonge de la Seu de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1503-1504), ardiaca del Vallès. Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1503. Va tenir un mandat curt, ja que morí el 1 de març de 1504.
Va ser un participant actiu en la negativa a la contribució eclesiàstica a les imposicions de la ciutat, arribant a protagonitzar aldarulls a la plaça de Sant Jaume en 1484.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrer_Nicolau_de_Gualbes_i_Desvalls
Es nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1500. Va tenir un mandat curt, ja que morí el 26 d'agost de 1514.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_d%27Arag%C3%B3_(bisbe)
Pedro de Mendoza (Pere de Mendoça, segons algunes fonts), President de la Generalitat de Catalunya en el període 1497-1500, fou nomenat el 23 de setembre de 1497 i jurà el càrrec el 10 d'octubre.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pedro_de_Mendoza
Francí Vicenç, President de la Generalitat de Catalunya en el període 1494-1497, fou nomenat el 31 de juliol de 1494.
Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró, en el període d'eleccions i posteriorment a Vic fins el 9 de febrer de 1495.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Franc%C3%AD_Vicen%C3%A7
Joan de Peralta, President de la Generalitat de Catalunya en el període 1491-1494, fou directament nomenat per Ferran II, representat en en aquest acte pel lloctinent de Catalunya, l'infant Enric II d'Empúries. Els diputats de l'anterior trienni ja havíen estat assignats directament, després que el rei Ferran suspengués el procediment electiu de diputats, el 22 de juliol de 1488).
Durant el seu mandat al front de la Generalitat, es va produir la conquesta de Granada i l'ordre reial de l'expulsió dels jueus. Aquest fet va implicar a la Diputació del General que va dispossar vaixells a la platja de Barcelona per deportar a uns 10.000 jueus provinents d'Aragó, València i Catalunya.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_de_Peralta
Juan Payo Coello, President de la Generalitat de Catalunya en el període 1488-1491, fou directament escollit per Ferran II després d'haver suspès el procediment electiu de diputats, el 22 de juliol de 1488).
Nascut a Zamora, va ser militar abans d'entrar al Monestir de Poblet. En 1469, l'abat Miquel Delgado li encarregà tasques de defensa del monestir. També va col·laborà amb Delgado quan aquest va fer d'almoiner del rei Ferran II.
La bona relació amb el rei Ferran II, fa que aquest l'anomenés diputat eclesiàstic de forma directa en 1488. El desgavell econòmic i la corrupció de molts dels responsables de la Diputació del General als darrers anys, van subministrar al rei un motiu excel·lent per fer un conjunt de mesures entre les que s'inclou el nomenament directe saltant-se les constitucions, costums i drets de Catalunya.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Payo_Coello
Pere (Folc) de Cardona. Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Era fill bastard de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Cardona i germà del futur comte Joan Ramon Folc IV qui s'implicà a favor del rei a la guerra civil catalana i resistí al setge de Girona amb la reina i l'infant Ferran I.
Durant el seu període de president destaquen els nous enfrontaments entre la Diputació i el Consell de Cent barcelonès.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_de_Cardona_(arquebisbe)
Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482, nomenat el 22 de juliol de 1479.
Quan ja era canonge degà de la seu de Barcelona, és elegit arquebisbe de Sàsser el 19 de gener de 1481.
Va assistir a diverses Corts Generals: Barcelona (1454), Lleida (1460), Perpinyà (1473) i Barcelona (1480), i va estar del costat reial durant la guerra civil catalana. La seva bona relació amb els Trastàmara va començar amb Joan II i ho fou també amb Ferran II qui el nomenà membre del seu consell el 4 de juny de 1477.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Sos
Pere Joan Llobera, monjo sagristà de Sant Joan de les Abadesses, fou escollit president de la Generalitat de Catalunya el 15 de desembre de 1478; càrrec que ostentà entre els anys 1478 i 1479, en substitució de Miquel Delgado que havia mort abans d'acabar el seu mandat.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Joan_Llobera
Miquel Delgado va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1476 i 1479, nomenat el 22 de juliol de 1476.
Nascut probablement a prop de Santo Domingo de la Calzada. Format en teologia, va ser un intel·lectual i home de confiança d'Alfons el Magnànim qui el designà amabaixador davant dels papes Nicolau V i Calixt III. Fou confessor i marmessor del rei fins la seva mort en 1458.
Va ser nomenat abat de Poblet el 20 d'octubre de 1458 i assistí al jurament de nou rei Joan II a Barcelona el 22 de novembre de 1458, amb qui mantindrà una estreta relació i de qui va obtenir importants privilegis.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Delgado
Joan Maurici de Ribes va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1473 i 1476, nomenat el 18 de desembre de 1473.
En aquest trienni, el diputat del braç militar va ser Joan Ramon Folc IV de Cardona.
El seu mandat es just posterior a la guerra civil catalana i cal fer front a la manca de recursos que pateix tot el país i els deutes reials causats per la guerra. Les Corts Generals de 1473 que nomenaren a Maurici de Ribes, es celebraren a Perpinyà que havia estat recentment recuperada al rei Lluís XI de França, com a manifestació de titularitat, si be preocupava la seva possible reconquesta.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maurici_de_Ribes
Miquel Samsó va ser el trentaunè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1470 i 1473.
Abat de Sant Salvador de Breda (1470-1507), va fer construir la casa abacial gòtica i la façana de l'església.
Tant en el conflicte entre Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran, com durant la Guerra civil catalana en la que es posicionà al costat del rei, mostrà una ambivalència que li va permetre ser sospitós de defecció i aliat al mateix temps.
Acabada la guerra, els diputats reialistes com ell es reincorporen a la Generalitat de Catalunya.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Sams%C3%B3
Ponç Andreu de Vilar, President de la Generalitat de Catalunya en dos mandats (1467-1470, nomenat el 22 de juliol de 1467) i (1485-1488, nomenat el 22 de juliol de 1485).
Fou nomenat abat comendatari de Ripoll l'11 de novembre de 1463.
Al seu primer mandat com a president li va tocar viure el regnat de Renat I d'Anjou dins del període central de la guerra civil catalana. Les tradicionals tensions entre la Diputació i la corona no són una excepció amb el rei Renat.
Durant el segon trienni, la situació que li tocà viure no va ser molt millor. Al desprestigi de la Generalitat després de la guerra civil catalana, se suma la fortalesa de Ferran II qui odiava profundament la institució.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pon%C3%A7_Andreu_de_Vilar
Francesc Colom va ser el vint-i-novè President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1464 i 1467, nomenat el 22 de juliol de 1464.
Francesc Colom participà en 1462 en el procès contra els líders buscaires que acabà amb l'execució de Pere Destorrent, Francesc Pallarès, Bernat Turró, Martí Solzina i Joan de Mitjavila el 19 de maig de 1462, un dels detonants que faran esclatar la guerra civil catalana.
El desenvolupament de la guerra civil catalana va marcar la seva activitat al front de Diputació.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Colom
Manuel de Montsuar va ser el vint-i-vuitè President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.
Era canonge degà de la seu de Lleida (1450-1491) i administrador apostòlic en seu vacant (1460-1461). Participà a les Corts de Barcelona (1454), a les Corts de Lleida (1460) i a les Corts de Montsó (1469).
Ja com a president, es manifestà antijoanista i defensa la causa de Carles de Viana en contra de les pressions de Pero Ximénez de Urrea, entre altres. El príncep mor prematurament el 23 de setembre de 1461. El 25 d'abril de 1462 se salvà d'un complot de la Busca barcelonina per detenir als diputats. S'inicia la guerra civil catalana.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Montsuar_i_Mateu
Antoni Pere Ferrer (?, segle XIV/XV - En mar, entre Barcelona i la Provença, 1471/72) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1458 i abat de Montserrat.
Políticament va estar al costat del Príncep de Viana en la pugna amb el seu pare, el rei Joan II. Quan aquest enfrontament esdevé la guerra civil catalana, Ferrer és manté al costat de la Generalitat i en contra del rei.
Fill d'una família de la petita noblesa, comença la seva educació al Monestir de Sant Cugat del Vallès i a la Universitat de Lleida. Es nomenat prior de Santa Maria de Meià pel papa Eugeni IV i, després d'unes disputes entre el papa i l'abat de Ripoll, acabà al Monestir de Sant Pere de Rodes en 1448.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Pere_Ferrer
Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.
Fill d'una familia de mercaders en la que tambè apareixen figures destacades de la política catalana i barcelonina.
Les Corts de Barcelona (1454-1458), en què va ser nomenat Nicolau Pujades, varen ser molt tenses degut a l'enfrontament de l'oligarquia barcelonesa amb el rei pel suport d'aquest a la causa remença i per la intervenció del lloctinent Galceran de Requesens en el nomenament d'un govern municipal del partit de la Busca.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolau_Pujades
Bernat Guillem Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 14 d'agost de 1452.
Probablement era l'oncle del seu predecessor, en Bertran Samasó, qui li va assegurar el lloc de diputat en la renovació de càrrecs. Aquesta manipulació de càrrecs va fer que es comences a considerar el canvi de sistema d'elecció, que arribaria al trienni 1452-1455.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Guillem_Samas%C3%B3
Bertran Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449.
La seva carrera eclesiàstica s'inicià al monestir de Santa Maria de Ripoll. Estudià dret canònic a la Universitat de Lleida, a on més tard tindrà una càtedra. Torna a Ripoll a on és nomenat abat el 16 de gener de 1440 i ratificat pel papa Eugeni IV.
Des de la Diputació, es mostra un fort opositor a la política reial favorable als remences d'Alfons el Magnànim. Després del seu pas per la Generalitat continuarà vinculat al poder, dominant el braç eclesiàstic des de posicions molt reaccionàries en la qüestió remença.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bertran_Samas%C3%B3
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Era fill d'una família noble aragonesa que, al Compromís de Casp, va donar suport a Ferran d'Antequera. El seu pare es deia, com ell, Pero Ximénez de Urrea, i era senyor d'Èpila i vescomte de Rueda camarlenc d'Alfons el Magnànim, conseller reial i lloctinent de València. La seva mare era la tercera muller d'aquest: Maria de Bardaixí.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pero_Xim%C3%A9nez_de_Urrea_i_de_Bardaix%C3%AD
Jaume de Cardona i de Gandia va ser el vint-i-dosè President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 11 de novembre de 1443.
Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i germà de Joan Ramon Folc II de Cardona.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_de_Cardona_i_de_Gandia
Update Sources