Tota activitat humana té repercussions sobre el medi ambient ja sigui de forma directa com de forma indirecta i el tèxtil no n’és una excepció.
És obvi que el sector tèxtil avui, un segle després del naixement del vapor Aymerich, Amat i Jover, ha canviat radicalment, així com l’estructura social i econòmica del nostre país. Ell sector tèxtil ha evolucionat en diverses línies relacionades entre sí que cal tenir presents per tal d’entendre globalment en quin moment està.
Quan la tela surt del teler, abans d’arribar al procés de la confecció, pot seguir diferents processos d’acabament ja sigui per afegir-li noves propietats com per millorar la seva qualitat.Els processos son: El tenyit El batanat Perxa de cardots El repassat final
En el tissatge el fil es converteix en teixit. Els telers són les màquines que fan aquesta funció. Els telers van ser un dels símbols de la revolució industrial al segle XVIII, en substituir el seu accionament manual pel de l’energia del vapor.
Un teixit s’obté entrellaçant fils per formar una estructura flexible i resistent amb la que després es podrà confeccionar des d’una cortina a una camisa o un jersei. Hi ha dues tècniques bàsiques per entrellaçar els fils que donen lloc a dos tipus de teixits diferents: el teixit pla i el teixit de punt.
Abans de posar en marxa el teler cal preparar-lo amb el fil: el plegador de l’ordit i els lliços i les bitlles plenes a la llançadora.
El teler és un dels elements més representatius de la revolució industrial. Va ser el primer element en mecanitzar-se del procés tèxtil. El teler és la màquina que entrellaça els fils per obtenir el teixit, en aquest cas, del tipus pla o de calada. El plegador amb l’ordit es col·loca a la seva part posterior i a la part central del teler els fils de l’ordit s’enllacen amb els lliços
Amb els flocs de llana nets s’inicia el procés d’obtenció del fil. La complexitat de mecanització d’aquest procés va motivar el seu endarreriment respecte el del tissatge. Aconseguir un fil de qualitat, resistent, i apte per als telers no és una tasca fàcil.
La filatura de carda rep el nom de l’antic procés manual en què s’utilitzaven cards per desenredar i estirar les fibres de llana. Era un procés molt pesat però fonamental per a l’obtenció d’un bon fil.
En els fils es determinen diferents característiques por poder avaluar la seva idoneïtat per a l’aplicació que s’ha de destinar. A més del color, s’avaluen, entre d’altres: * el gruix * el tipus de torsió * la resistència mecànica
La filatura d’estam parteix de les fibres de llana més llargues, cosa que permet obtenir fils molt més prims i resistents. El procés comença amb filatura de carda, però segueix amb dues màquines especials per a aquest procés: el gil i la pentinadora.
La batuda consisteix a centrifugar la llana a l’interior del batuar per eliminar la brutícia i esponjar els flocs de llana per facilitar el procés de la filatura.
El rentat es realitzava en la barca de neteja, màquina que, de forma contínua i en diverses etapes consecutives, rentava la llana.
Abans d’iniciar el procés de la filatura cal preparar la llana en diverses fases: selecció, batuda, neteja, esponjament.
El sorteig es feien a mà situant el velló damunt de la taula de sorteig, en la que el sortejador o sortejadora separaven les diferents parts del velló en coves segons la part del cos de l’ovella: l’esquena, els costats, les costelles, del ventre, del cap, de les cuixes. A cada una d’aquestes parts les fibres són diferents. També es classificaven pel color i per la raça de l’ovella, per la llargària de les fibres. Las parts marcades amb la tinta d’identificació s’eliminaven.
Esquilar a la ovella per obtenir la llana
Update Sources