Mor al 1974 a Berga. Darrere seu deixa una personalitat insòlita en les lletres catalanes: figura intel·lectual pública en l'època de la República, caràcter cosmopolita i amb reflexions allunyades de la moral imperant de l'època que va escandalitazar a la societat catalana del moment. La seua originalitat rau en el cultiu del gènere de la literatura de viatges.
Viu els anys de postguerra europea a Suïssa i visitarà camps de refugiats i presons, que li serviran per escriure dues novel·les sobre la guerra a Europa.
Al 1938 s'exiliarà a causa de la Guerra Civil a Suïssa, on passarà un primer any molt pobre, treballant de tot per poder sobreviure. Tanmateix, aconseguirà fer-se un lloc en la vida literària de Suïssa i també a la ràdio
Torna a Catalunya per la enfermetat de la seua germana Cèlia i es publicà el recull de repertotages de Papeete en un llibre titulat Paradisos Oceànics.
Al 1926 Aurora i el seu marit se'n van a Tahití on el seu home treballarà per a una nova central elèctrica i ella aprofitarà per conèixer i gaudir del nou món. Escriurà reportatges per a la revista d'Ací i d'Allà, els quals es convertiran després en el llibre Paradisos Oceànics