En aquesta linia del temps podeu observar desde l'inici de l'informatica fins ara.
Created by abiabi1994 on Nov 16, 2010
Last updated: 11/18/10 at 01:22 AM
El començament... has no followers yet. Be the first one to follow.
Els avanços en microelectrònica i computació, juntament amb la gran competència entre les principals empreses d'informàtica han provocat la proliferació d'un gran nombre de dispositius electrònics de petita mida però de gran capacitat de càlcul. Aquests dispositius permeten tenir la capacitat de càlcul d'un ordinador en el palmell de la mà.
Aquesta generació la composen els ordinadors que integren tota la CPU en un sol circuit integrat, és a dir, aquells que posseeixen un microprocessador com a cervell de l'ordinador. En aquesta generació comencen a aparèixer els ordinadors personals. També es van perfeccionar les unitats d'emmagatzematge i es va començar a utilitzar el disquet o disc flexible. Van començar a proliferar les xarxes d'ordinadors per a la transmissió de dades. El primer microprocessador que es va crear va ser l'Intel 4004 al 1971, encara que aquest no tènia una finalitat informàtica. Posteriorment van aparèixer altres microprocessadors com l'Intel 8086, 80286, etc
La tercera generació d'ordinadors es caracteritza per la utilització de circuits integrats. El primer circuit integrat va aparèixer al 1958 i la seva divulgació comercial va començar al 1961. Els circuits integrats es basen en l'encapsulament de gran quantitat de components elementals (resistències, transistors, diodes, etc) interconnectats entre sí. Això va suposar la minimització dels ordinadors, així com l'augment notable de la velocitat.
Aquesta generació es caracteritza per substituir les vàlvules de buit per transistors. Els transistors estaven composats de silici, amb una base d'algunes dècimes de mil·límetre i una alçada de 150 micres. Aquesta innovació va suposar una reducció considerable de la mida dels ordinadors que, a més a més, van guanyar en potència, rapidesa i fiabilitat. Van començar els llenguatges d'alt nivell com Cobol, Algol i Fortran. També es van començar a utilitzar cintes i tambors magnètics per emmagatzemar la informació.
Utilitzant 17.468 vàlvules de biuit es va construir l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Calculator) que és un dels primers ordinadors electrònics de propòsit general, i que va ser construït per la Universitat de Pennsilvània per J. Presper Eckert i John Mauchly entre 1943 i 1946. Aquest ordinador constava de més 50.000 commutadors, 70.000 resistències i 7.500 interruptors. Tenia un pes d'unes 30 tones i el seu consum d'electricitat era tan elevat que en el moment de connectar-se la ciutat de Filadèlfia patia contínues apagades.
Tot i que s'ha establert l'ENIAC com a primera màquina programable de propòsit general, el cert és que el 12 de maig de 1941 (5 anys abanss que l'ENIAC) fou presentada al públic la Z3, una màquina programable creada per Konrad Zuse mitjançant relés i que tenia una velocitat de rellotge de ≈5Hz. Aquesta màquina fou destruida durant un bombardeig aliat a Berlín el 1943. Posteriorment es va crear l'ENIAC. Aquesta màquina utilitzava vàlvules electròniques de buit. Tenien un tamaño muy grande y su mantenimiento resultaba muy complicado. Se destinaban a aplicaciones para el campo científico y militar y utilizaban como lenguaje de programación el lenguaje máquina. Los programas eran largos y a veces tardaban días en ejecutarse. Ejemplos de este tipo de ordenadores son el ENIAC o el MANIAC.
Un és ordinador com una màquina capaç de manipular dades d'acord amb una llista d'instruccions. Els primers ordinadors elèctrics daten del voltant de 1940-1945 però es diferenciaven molt respecte als actuals ordinadors. En els començaments de l'electrònica els ordinadors ocupaven grans habitacions, consumien una gran quantitat d'energia i eren necessàries diverses persones per poder operar amb ells.
La màquina aritmetica de Gottfriend Wilhelm Von Liebniz el 1671 que podia fer fins a arrels quadrades.
La màquina aritmètica de Blaise Pascal inventada el 1642

