Es un treball sobre els set reis de la comarca d'Aragó
Created by asore97 on Mar 17, 2011
Last updated: 03/24/11 at 02:32 PM
Comptes-reis de la corona d'Aragó has no followers yet. Be the first one to follow.
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella Pere III -que diu que vol que el llibre es digui Llibre en què es contenen tots los grans fets qui són entrevenguts en nostra Casa, dins lo temps de la nostra vida, començant-los a nostra nativitat-, explica en primera persona, 50 anys de la seva vida (entre 1319, data del seu naixemet, i 1369), 33 dels quals corresponen al regnat que va exercir al llarg de 51 anys.
Pere III el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó, Catalunya, València i Sardenya, fill d'Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, va néixer a Balaguer l'any 1319 i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Va ser proclamat rei als 16 anys. Durant els primers anys del seu regnat va reintegrar el Regne de Mallorca a la corona d'Aragó i va haver de fer front al moviment de Les Unions. Més tard va pacificar Sardenya i es va enfrontar a Gènova, la gran rival de Catalunya en el comerç de la Mediterrània. Es coneix com la Guerra dels dos Peres el conflicte bèl·lic que va mantenir amb Pere I el Cruel de Castella al llarg de 11 anys. Pel que fa a la política mediterrània va reincorporar a la Corona els ducats d'Atenes i Neopàtria i va preparar l'annexió de Sicília.
Es va casar quatre vegades. En una curiosa coincidència amb la mort del seu pare, la seva darrera dona, Sibil·la de Fortià, enfrontada també amb els fills del rei, va abandonar-lo dies abans de la seva mort. Pere el Cerimoniós va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Les seves despulles van ser enterrades en un mausoleu que ell mateix va aprovar al monestir de Poblet; l'acompanyen les seves tres primeres dones; la darrera, Sibil·la de Fortià, és enterrada a la catedral de Barcelona.
Protector de les arts i les lletres -poeta i historiador, va crear la universitat de Perpinyà, va fer traduir els clàssics, va protegir Francesc d'Eiximenis i va ser un defensor del lul·lisme-, va donar tota la seva biblioteca al monestir de Poblet. Durant el seu regnat es va construir edificis religiosos com ara el claustre de la catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar i l'església del Pi, i edificis civils com ara el Saló del Tinell, el Saló de Cent, i les terceres muralles de la mateixa ciutat.
En temps de Pere el Cerimoniós es va crear un consell permanent de les Corts catalanes format per tres diputats de cada braç. Aquest consell restringit va rebre el nom de Generalitat de Catalunya.
Durant el regnat de Pere III comencen ja a entreveure's les primeres mostres de les crisis que desembocaran en la decadència medieval de la Corona d'Aragó.
http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/cronicapere.htm
Fou un rei independent només tres anys, ja que degué vasallatge al seu germà Pere, pel tractat de Perpinyà (20 de gener de 1279), una infeudació renovada a la força en el tractat d'Argelers (29 de juny de 1298) perquè era contrària al testament de Jaume I. La confirmació de la infeudació fou el resultat de la derrota de Jaume II després de prendre partit per Felip l'Ardit en la Croada contra la Corona d'Aragó del 1285 entre aquest i Pere el gran.[1] La decisió de fer costat al rei francès l'havia presa Jaume II per por de la mediatització per França dels territoris occitans de la Corona de Mallorca, de manera que el rei mallorquí a Montpeller era vassall del rei francès, i pel suport del papa Martí IV a Felip III. En acabar la guerra el seu germà Pere li havia confiscat les Balears, que li foren tornades el 1295 mitjançant el tractat d'Anagni, amb les mateixes condicions pactades el 1279. Després d'aquest episodi i fins que es morí, es dedicà a administrar el seu regne, del qual era un bon coneixedor. Reformà l'urbanisme, la colonització agraria, la defensa, la moneda i el patrimoni. També fou protector de Ramon Llull. El succeí el seu fill Sanç I de Mallorca.
Fill segon de Pere el Gran i de Constança de Sicília, va néixer a València el 10 d'agost de 1268. A la mort del seu pare va rebre la corona de Sicília, on va regnar entre 1285-1296.
A la mort del seu germà Alfons, va regnar a Aragó entre 1296 i 1327.
Quan tenia 16 anys el seu pare, abans de dirigir-se a Bordeus on havia d'enfrontar-se en duel a Carles d'Anjou, va nomenar-lo el seu lloctinent a Sicília, càrrec que va ocupar fins que en va ser coronat rei. De les aventures galants de Jaume II a Sicília van néixer tres fills. El rei no els va admetre mai a la cort; cosa que sí van fer el seu fill Alfons el Benigne i el seu nét Pere el Cerimoniós.
Va ser coronat rei d'Aragó a Saragossa. I tot i el testament d'Alfons el Franc, que havia disposat que la corona de Sicília passés al seu germà Frederic, Jaume II va continuar usant el títol de rei de Sicília.
Les primeres accions polítiques de Jaume van ser dirigides a solucionar els enfrontaments que el regne d'Aragó mantenia amb Sanç el Brau de Castella i amb França i el papat des de temps del seu pare a causa del regne de Sicília. La Pau d'Anagni -una de les clàusules de la qual establia el casament del rei amb Blanca d'Anjou- va posar als conflictes amb aquests darrers. A canvi, Jaume rebre del Papa la investidura de Còrsega i de Sardenya.
Els sicilians van intentar revocar el tractat però no ho van aconseguir. Decidits a no acceptar els acords, van coronar rei Frederic, germà de Jaume. En compliment del Tractat, Jaume es va veure obligat a declarar la guerra a Frederic i als seus antics súbdits. Tanmateix, després d'una important victòria de Roger de Llúria contra els sicilians, Jaume es va retirar amb el pretext que havia tingut moltes baixes. Els germans van signar la Pau de Caltabel·lota i Jaume va regalar al seu germà l'espasa del seu pare, Pere el Gran.
Després de Caltabel·lota es va iniciar l'expedició de la Companyia Catalana a Orient, que va annexionar els ducats d'Atenes i Neopàtria a la corona de Sicília.
Pel que fa a Castella, a la mort del rei Sanç, Jaume va retornar a la política dels seus antepassats Pere el Gran i Alfons II, i va tornar a donar suport a l'aspirant a la corona, Alfons de la Cerda, que li havia promès el regne de Múrcia. Les tropes catalanes el van conquerir l'any 1296.
Després de la mort de Blanca d'Anjou, Jaume el Just es va casar dues vegades més: de primer amb Maria de Xipre, hereva de l'illa en el moment de màxima expansió catalana per la Mediterrània. El matrimoni va ser un desastre. Al cap de tres mesos de la mort de Maria, Jaume II es va casar a Tarragona amb Elisenda de Montcada, que anys a venir fundaria el monestir de Pedralbes de Barcelona.
Poc després del casament, els reis es van traslladar a Portfangós per acomiadar l'estol que, capitanejat pel seu segon fill Alfons, iniciaria la conquesta de Sardenya.
Durant el regnat de Jaume el Just, l'any 1300, es va fundar l'Estudi General a Lleida, la primera universitat del país.
El rei va morir a Barcelona l'any 1327. Jaume II, com ara Roger de Llúria, van escollir sepultura a Santes Creus, vora les despulles de Pere el Gran. Hi és enterrat en un mausuleu juntament amb la seva primera dona, Blanca d'Anjou.
El va succeir el seu segon fill, Alfons.
http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/finestres/muntaner/jaumeeljust.htm
El fill de Jaume I, Pere II el Gran (1276-85), va conquerir l’illa de Sicília, després de casar-se amb la princesa Constança de Sicília. Pere el Gran reclamava els drets a ésser rei de l’illa (el Papa no el va reco- nèixer). És el moment en què un exèrcit comandat per Roger de Llúria (1250 ?- 1305) el va ajudar: eren els almogàvers (aquests eren mercenaris...). Més tard, Jaume II va començar la conquesta de Sardenya.
Quan el seu pare va morir a Muret, tenia cinc anys. Després d’uns anys amb problemes, ja que la noblesa volia més poder, a la seva majoria d’edat afermà la seva autoritat sobre la noblesa. Va començar una gran activitat expansiva i la història el coneix com el Conqueridor. Va conquerir Mallorca (1229) i, més tard, va iniciar la conquesta de València (1232-1245) i, finalment, Múrcia (1264-1266). Políticament, el rei Jaume va realitzar dos tractats importants: - El tractat d’Almizra ( 1244 ) - El tractat de Corbeil ( 1258 )
Alfons I el cast i el seu fill Pere I el Catòlic, porta a terme a la Corona d’Aragó: - Política de col·laboració amb Castella - Projecció vers l'Occitània. .- Va ajudar al rei de Castella en la lluita contra els musulmans i va participar en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), on una coalició de regnes de la Península (Castella, la Corona d’Aragó i Navarra) van tenir una brillant victòria. .- Al sud de la Gàl·lia, i en territoris que eren vassalls dels comtes de Barcelona, es va desenvolupar una heretgia, cada cop més important i amb influència so- bre la gent d’aquella zona: eren els càtars o albigesos.
El fill de Peronella i Ramon Berenguer IV, Alfons I (el Cast) va ser el primer rei de la Corona d’Aragó: heretava el regne d’Aragó per part de mare i els comtats catalans per part de pare. Amb el seu fill, Pere I el Catòlic, la Corona d’Aragó porta a terme: - Política de col·laboració amb Castella. - Projecció vers l'Occitània. - Va ajudar al rei de Castella en la lluita contra els musulmans i va participar en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), on una coalició de regnes de la Península (Castella, la Corona d’Aragó i Navarra) van tenir una brillant victòria. Navas de Tolosa - Al sud de la Gàl·lia, i en territoris que eren vassalls dels comtes de Barcelona, es va desenvolupar una heretgia, cada cop més important i amb influència sobre la gent d’aquella zona: eren els càtars o albigesos.
Update Sources