Recent Event Highlights: La Segona Guerra Mundial, Aliances i esclat de la IIWW, La Primera Guerra Mundial, Esclat de la Guerra Mundial, and 26 more...
Created by davidsaez on 10/03/2011
Last updated: 11/03/11 at 14:57
El 1959 s'havia instal-lat a Cuba un règim revolucionari dirigit per Fidel Castro , que mai no va ser acceptat pels EUA. Per ofegar el règim castrista , el govern americà va declara el bocot econòmic a Cuba , que aviat va rebre el suport de l'URSS i es va anar arrenglerant amb el bloc comunista. El moment de tensió màxima es va viure al1962 quan davant l'amenaça que els soviètics es dispoavena instal-lar míssils nuclears a l'illa els EEUU en van ordeanr un bloqueig mar´tim. Després de dies d'alta tensió internacional els soviètics es van retirar amb el compromis de desmuntar les bases militars i els EUA van aixecar els bloqueig.
A la fi de la Guerra Mundial , el nord de la península va ser ocupat per le stropes russes , i el sud, per les americanes, Però , malgrat l'acord de constituir un únic Estat , el 49 després de la retirada de les forces ocupants, Corea es va dividir en dos Estats. El 1950 Corea del Nord va envair el Sud amb el suport soviètic , i les triopes nord-americanes, recolzades per l'Onu hivan intervenir en defensa de Corea del Sud. El conflicte es va acabar el 1953 amb la Pau de Panmunjon , que va consagrar la divisó de les dues Corees.
S'hi van elaborar els tractats de pau amb els altres aliats d'Alemanya . El tracta amb Àustria no es va signar fisn el 1955 i el país va estar intervingut pels aliats fins aquell any.
La tercera conferència de pau es va ceelbrar a Postadam . Els nous protagonistes es van posar d'acord en difrents aspectes referents a Alemanya i es va establir la linia Oder-Neisse com al frontera entra Alemanya i Polònia.
Ala Indoxina francesa, les forces comunistes del Vietminh van proclamar la independència al 1945, França no la va acceptar i es va començar uan guerra entre les forces nacionalistes , que tenine el suport dels soviètics, i l'exèrcit colonial, amb el suport americà. La guerra es va acacbar al 1954 i va consolidar la divisó de Vietnam del Nord dirigit per un govern comunista i Vietnam del Sud amb un règim prooccidental. Després de al reirada dels francesos , els EEUU van enviar un contignetn militar de suport al Vientam del Sud per evitar la reunficació sota un règim comunista. La guerra s'acabà el 1975 amb la reitrada dels americans i la unificació del Vietnam.
Va ser al segona gran conferència que van ceelbrar els tres grans aliats va tenir lloc a la ciutat de Jalta on es va decidir l'elimniació del règim nazi a Alemany a, la divisió d'Alemanya i d'Austria en quatre zones d'ocupació i una zona de divisó similar a de les ciutas de Berlin i de Viena
Es van fundar la Organització de les Nacions Unides per subsittuir la Societat de Nacions. La nova organització va comptar amb 46 estats fundacionals i el seu objectiu era la manutencio de al pau i de la seguretat internacional així com la cooperació entre les nacions. També establia el rebuig i el dret dels pobles a disposar d'ells mateixos. L'onu tos els estats membres estan representats a l'Assemblea Genral i és necessària una majoria de dos terços per prendre una decisió.
Es van assitir Churchill , Roosevelt i Stalin. Allí es van prendre les primeres mesures militars conjuntes per accelerar la fi de al guerra que ja es considerava guanyada.
Amb la invasió de Polponia Hitler va començar la guerra llampec , basada en l'ús de divisions curisassades i un suport aeri important. Aquest tipus de guerra va peremtre l'atac sorpresa i progressar ràpidament. Polònia es va esfondrar en tres setmanes i el país va ser dividit entre Alemanya i l'Urss. Al 1940 , els exèrcits alemanys van enviar la major part de l'Europa occidental . L'estiu d'aquell mateix any , només la Gran Bretanya resisitia a Alemanya. Per preparar un posbile desembarcament a la Gran Bretanya, l'avació de guerra alemanya va bombardejar els ports i les ciutats britàniques (Guerra d'Anglaterra) Uk va resisitir l'atac i Hitler va haver de renunciar al dsembarcament, però va decretar el bloqueig de les Illes Britàniques i va dsencadenar la batalla de l'Atlàntic per impedir l'arribada de subministraments als anglesos. També va combatre els angelsos al Mediterrani . Les tropes Afrikakorps van conquerir el nod d'Àfrica . Al 1941 Hitler va llanar l'Operació Barbaroja, va atacar Rússia i arribà ràpidament a les portes de Moscou i de Leningrad. Japó va destruir la flota nord-americana a Peral Harbour i els EEUU van entrar en la guerra. El juny de 1942 la situació de la guerra va fer un tomb quan l'URSS i els Estats Units van reforçar els aliats. El juny , els nord-americans van frenar els japonesos al Pacífic i els britànics van aturar els alemanys al nord d'Àfrica . Però el primer gran fracàs de Hitler va tenir lloc a Stalingrad. A partir d'aquest moment els alits van començar la seva ofensiva. El desembarcament nor-americà a Normandia va peremetre l'entrad aa Europa de nombrosos soldats i aliats. Els angloamericans van començar el progrés des de l'oest, mentre els russos avançaven per l'est i els dos exèrcits es van trobar al riu Elba e 26 d'abril de 45. El dia 30 HItler es va suïcidar i el 8 de magi Alemanya va capitular. A Àsia els japonesos continuaven combatent. Per percipitar la rendició japonesa , el president americà Truman va decidir uitlitzar una arma nova la bomba atòmica que va ser llançada sobre Hiroshima i Nagasaki . El 2 de setembre , el Japó va capitular.
La política expansionista es va sostenir en una serie de tractats internacionals de suport mutu. Alemanya va signar una alinça amb Itàlia (Eix Roma-Berlín) Aquesta aliança va ser renovada al 39 amb el nom de Pacte d'Acer. El mateix 36 Alemanya va signar amb el Japó El pacte Antikomintern. frança i la Gran Bretanya s'havien mantingut al marge d'aquestes aliances. Quan el 39 Hitler va reclamar el corredor de Danzig França i la Gran Bretanya es van comprometre amb Polònia a anar a la guerra si era necessari. Per evitar que l'URSS s'aliés amb França i la Gran Bretanya per ajudar a Polònia, Hitler va signar amb Stalin el Pacte Germanosovietic després del qual va començar al invasió de Polónia . Aleshores els aliats van declarar la guerra a Alemanya . Aquest va ser el començament de la Segona Guerra Mundial.
Reconeixia el sufragi universal masculi i femni i proclamava l'aconfessioanlitat de l'Estat, respectant-ne però tots els cultes i totes les creences. Presentava uan àmplia declaració de drets indiividuals i establia àmplies llibertats públiques i privades. reconeixia el dret a la propietat privada però es facultava el gover per expropiar béns considerats d'utilitat pública. El poder legislatiu era de les corts l'executiu de el Consell de Ministres i el President. Una vegada aprovada la Constiució Niceto Alcalà va ser elegit president de la República i Manuel Azaña va ocupar la presidència del govern.
Les elecciosn municipals van ser convocades al 1931i es van presentar com un plebiscit entre monarquia i rep´bulica. L'oposició al règim monàrquic va cosnituir una coalció per presentar-se unida les eleccions . Mentre que els monarquics estaven dividits. Els resultats electroals van atorgar un nombre de regidors semblnat a la coalció republiana i als partits monàrquics. Però maglrat que aquest darreres van matnenir la seva força la coalció republicanosocialista va triomfar . . El resultata posava en evidència el rebuig a la moanrquia i un desgi de cavni. Milers de ciutadas de manera espont+ania van sortir als carrers per demanar la proclamació de la Rep´bulica. El rei Alfons va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap al'exili. El 14 d'Abril es va proclamar la República.
Des de el començament de la dècada del 30 els estats autoritaris van impulsar un seguit d'agressions bèl-liques envers altres països. A Àsia el Japó cercava d'ampliar els seus territoris a costa de al Xina . El 1931 va ocupar Mnxúria i el 37 va comnçar la invasió de la Xina. A Àfrica al 35 Itàlia va ocupar Etiopia amb el desig d'ampliar el seu imperi colonial. A europa també va envair Albània. itàlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil propricoantn soldats i armament als militars sublevats. Alemanya va desenvolupar una política d'expansió territorial ambal idea de crear un gran imperi amb les terres habitades per pobles germànics . El 1936, en contra del que imposava el Tractat de Versalles , Hitler va remilitaritzar la regió de REnània. Al març del 38 va ocupar militarment Àustria , mesos més tard va exigir a Txecoslovàquia el lliurament del territori dels Sudets, poblats per una minoria alemanya important. Txecoslovàquia va desapareixer coma Estat : Boèmia i Moràvia van esdevnir protectorat alemany i Eslovàqua va passar a ser un esta satè-lit.
El 1923, el capità general de Catalunya amb el consentiment d'Alfons XIII i el suport de les organitzacions patronals i dels grups poítics conservadors va protagonitzar un cop d'Estat que va donar pas a una dictadura militar insipirada en el feixisme italià. Es va justificar amb l'argument que el sistem parlamentari i consititucional espanyol estava desprestigiat i era incapaç de garantir l'ordre i de frenar la revolució social que s'acostava. Va suspendre la constitució , va dissoldre el Parlmaent i va prohibir sindicats i partits polítics. Va suprimeri la Mancomunitat i el catalanisme. Des del 1929 les repercussion de la crisi económica internacional es van començar a notar i el clima d'oposició a la dictadura va augmentar. El dictador va dimitir al gener de 1930 . Alfons XIII va nomenar cap de govern el general Beregnuer que havia de preparar unes elcciosn i tornar a la legalitat cosnittucional.
Després de diversos tractas apart del de Versàlles els imperis van quedar esquerdats. L'Imperi rus va perdre gairbé tota la seva costa al Bpaltic i va cedir grans extensions a la nova Polònia. L'Imperi Turc va desaperixer giarebé per complet i va quedar reudit a només a Turquia, i als seus antics territoris del Pròxim Orient. L'imperi Austrohogarés es va desintegrar i al seu lloc van sorgir estats nous . També es van relizar els somnis de la petitia Serbia .
El tractat més important va ser el de la pau amb Aleamnya . Es va sginar a Versalles i els vencedors li van imposar condicions molt dures. Es declarava Alemanya culpable única de l'esclat del conflicte i estava obligad aa pagar fortes reparacions de guerra. Es va desamantellar tot l'exercit aixi com la marina , i seli prohibia el rearmaemtn. També se li arrabassava l'imperi colonial, que va ser reaprtir entre la Gran Bretanya i França. Es van retornar els terriotirs a França i a Bèlgica . Alemanya va considerar que el Tractat de Versalles havia estat una imposició i una pau humiliant , i això havia de revifa ren el futur el se unaicoanlisme i el degi de revenja.
La Primera Gran Guerra va ser llarga i va tenir etapes molt diferents: La guerra de moviments: Els exèrcits alemanys van atacar França , entranthi per bèlgica i per Luxemburg , amb l'esperança de vèncer-la ràpidament i de poder dirigir després tots els seus esforços al front rus. De primer , aquesta tàctica va semblar que funcionava i a la primeria de setembre de 1914 els alemnays eren a 40 km de Paris. Però els exèrcits francesos i anglèsos van aconseguir reorgantizar i aturar el progrès de l'exercti alemanys enla batalla de Marne. Al front orientl , els alemanys també avançaren de priemr ràpidament , però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l'Imperi Austriac. La guerra de trinxeres: Després dels primers movients els fronts es van immobilitzar. Al front occidental s'hi van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord i es v aentrar en una fase molt dura d ela guerra , en la qual guanyar un pam de terriotri a l'enimc significava desenes de milers de morts. Aleshores va caldre al recerca de nous alits que aportessin més soldats a la guerra . El 1915 Itàlia hi va intervenir a favor dels alits i Bulgària i l'Imperi Truc van ajudar les potències centrals sense que la guerra sembles tenir un bàndol vencedor. El 1916 els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francès però els francesos i els seus aliats van resisitir les escomeses durant quatre mesos . El saldo va ser d'un milió de morts aliats i 800.000 alemanys. La fi de la guerra: Duratn l'any 1917 va tiromfar a Rússia la revolució bolxevic i els revolucionaris , preocupats pel seus problemes interns , van signar la pau amb Alemanya i es va retirar de la guerra . Inicialment això afavoria els alemanys. Però l'abandonament de Rússia va ser compensat amb al intervenció dels Estats Units , que , després de l'enfonsament del transatlantic Lusitani per un subamri alemany va entrar enh la guerra. Al front oriental els aliats van derrotar a Austria i els seus aliats. Van demanr l'armistic . Al front occidental els alemanys van ser derrotats i hi va have rrevoltes al seu exèrcit i a la seva marina . Atemorit pe rla por d'un esclat revolucionari l'alt comandament alemany va suggerir al kàsier que demanés al pua. l'11 de novembre de 1918 se sginà l'armistici.
A partir del 1910 el reformisme dels governs liberals va comportar l'inici d'un procès de descentralització de l'Estat. El 1914 es va crear una insittució de govern per a Catalunya coneguda com a Mancomunitat , que agrupava les quatre diputacions catalanes i qe va ser preiddiad per Prat de la Riba.
Va ser assassinat a Sarajevo l'hereu de l'Imperi Austrohugnarés. L'atemptat el va fer un estudiant bosnià relacionat amb els nacionalistes serbis. Austria va declarar la guerra a Sèrbia , convençuda de que er ael moment d'acabar amb ella i d'estendre el seu domini pels Balcans. Llavors Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia , i Alemanya , aliada d'Austria , va declarar la guerra a Rússia i a França. Els esdeveniments es van precipitar i en una setamana , els països van anar declarant-se la guerra . La Gran Bretanya també ho va fer quan en les priemres campanyes militars els exèrcit alemanys , per encerclar els francesos van envair Bègilcia , que n'era aliada.
Es va produir un deteriorament profund dela vida política amb motiu de la revolta popular a Barcelona coneguda com la Setmana Tràgica . La guspira que va iniciar el conflicte va ser l'oposició al reclutametn de soldats per ala Guerra del Marroc. L'aixecament va ser reprimit amb contundencia i la repressió fou desproporcionada . Aquests fets van provocar la repulsa de l'opinó públic ai la dimssió del president del govern, Antonio Maura. El sistema de la Restauració va començar a esquerdar-se.
La Lliga REgionalista s'havia afermat com el partit hegemónic disn el catalanisme. L'any 1907 va aconseguir d'agrupar totes les forces polítiques de Catalunya , llevat dels lerrouxistes i dels dinàstics. Amb un programa que reclamava l'autogovern de Catalunya , aquesta colació va aconsegur de guanyar les elccions i el dirigent Enric Prat de la Riba va ser nomenat president de alDiputació de Barcelona.
Els conflictes entre imperis rivals van tenir l¡escenari prefrent al Marroc . Alemanya , que tenia poques colines a la zona va voler imposar-se a França i Gran Bretanya. Les tensions van evstar a punt de desencadenar una guerra que en un primer moment es va evitar pe`ro va restar latents i finalment van contribuir al¡esclat de la Primera Guerra Mundial.
El nou rei Alfons XIII va arribar a la majoria d'edat i va inagugurar el regnat amb l'intent de mantenir el torn paciific i de regenerar la vida política espanyola. El president conservador Antonio Maura va dur aterme, fins l'any 1909 algunes reformes com les de la hisenda , l'adminsitració local i la llei electoral. Aquesta projectes van tenir un èxit relatiu perquè no van desapareixer el caciquisme ni la corrupció politic i electoral. A partir del 1910 els liberals , van intentar un reforçament del poder cvil de l'Esta davant la influència de l'Església i la descentralització . Però l'assassinat de Canalejas pels anarquistes va obrir un periode d'inestabilitat que va condiui al crisi del 1917
El malestar entre les grans potències va originar una cursa d'armaments. Els estats van invertir gran quantitas de diners en la fabricació d'armes i en la construcció de vaixells de guerra i en l'entrenament de les tropes. Totes les potències es van llançar a un complex sistema d¡aliances militars per perar-se a un possibel enforntament. El 1882 Alemanya Austria Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. França temorosa de la puixança militar alemana , es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb la Gran Bretanya malmeses per les disputes colonials. Les tres poténcies van acabar signant la triple entesa (1907)
Enfrontava aAlemanya i França amb la derrota francesa que va significar la pèrdua de les reigons franceses d'Alàcia i Lorena , en benefici d'Alemanya. A més totes dues ancions volien liderar l'hegemonia continental europea i veien l'altre com gran enemic. Alemanya i la Gran Bretanya també mantenien una gran rivalitat pel control de les rutes mar´times i del comerç internacional.
A partir d'aquest any es v ainiciar la colonització d'Àfrica. V aser la més ràpida i brutal i va significar el domini total del continet , amb l'exceció de Libéria i d'Abissimia. Els britànics i els francesos van tenir avantatge perquè poseisn bases a l'Àfrica des de el segle XVIII . Tots dos països van somiar amb la creació de grans imperis contius de nord asud els britàncis i d'est a oest els francesos . Els alemanys i els italiasn van arribar tard al reptarimetn i es van produir fricciosn que van amenaçar amb un enffrontament bèl-lic. El xoc d¡interessos entre potències rivals va impulsar la convocatoria de la Conferencia de Berlin on es van decir les normes i les zones d'ocupació de cadsuna. Es va duur a terme un autèntic repartiment enre les potències imperialistes.
Àsia va ser ocupada tant per les potèncie seuropees occidentals com per altres països que volien expandir-se . Els britànics , des de l'ïndia , es van annexar Birmània i es van enforntar amb Rússia pel contorl e Afganistan . Des del port de Singapur , van ocoupar Malàisia. França es va centrar a Indoxina. A la Xina , totes les poéncies colonialistes volien estar presents en un mercat tan important a tavés de les guerres de l'opi van forçar l'obertura del comerç i l'entrada d'interessos occidentals en l'explotació de les seves riqueses.
Update Sources