Linia del temps que abarca des de els inicis del Sindicalisme (1830-1870), la difusió de l'internacionalisme (1870-1879) fins l'aparició de l'anarquisme i el socialisme (1879-1899).
Created by eila on 11/04/2010
Last updated: 12/04/10 at 22:18
Tema 6-Societat i moviments socials al segle XIX has no followers yet. Be the first one to follow.
Aquesta nova organització responia al model de sindicat de masses que englobava tots els sectors de la producció i s'organitzava en seccions d'ofici a cada localitat.
Any en que es va crear la Comissió de Reformes Socials, un òrgan governamental que tenia la finalitat d'informar sobre la condició obrera i de promoure el reformisme social.
La Nueva Federación Madrileña, de caràcter marxista, es va transformar en Agrupación Socialista Madrileña formada per Pablo Iglesias i va ser el nucli originari del Partido Socialista Obrero Español (PSOE).
Aquest any es van aprovar les primeres lleis reguladores dels treballs perillosos per als infants, la creació d'asils per a invàlids laborals i la construcció de barris per als obrers.
Les discrepànciens entre els marxistes i els intennacionalistes (Primera internacional) van provocar la formació d'una nova formació, la Nueva fedreacion madrileña de caràcter marxista.
Acusaven a la Internacional d'haver participat a la comuna de París
L'italià Fiuseppe Fanelli va viatjar a Madrid i Barcelona per crear-hi les primeres filials. En el primer any ja tenien 7081 afiliats els quals la majoria eres de Barcelona.
L'arribada al poder dels moderats va comportar la promulgació d'un nou decret que prohibia totes les associacions obreres.
L'auge dels moviments reividicatius va indignar els patrons, que reclamaren al govern l'aprovació de mesures repressives contra l'obrerisme. El govern va fer-los cas i va implantar mesures com la prohibició de les associacions obreres. En aquest context es va desencadenar la primera vaga general a l'Estat Espanyol.
La burgesia de l'època volia mostrar al públic la seva riquesa i per això s'interesaven per la cultura. Un bon exemple es troba a les grans zones urbanes on es van obrir diversos teatres.
A Catalunya, va sorgir la necessitat d'iniciar unes protestes per la millora dels salaris, per coordinar les accions de protesta i negociar amb els patrons e svan elegir comissions de representants. Així el 1840 va néixer l'Associació de Teixidors de Barcelona.
Societat a la qual els obrers lliuraven una petiat quota per assegurar-se una ajuda en cas d'atur o de malatia i l'assistència dels seus en cas de mort del mutualista.
Aquest fet va ser un dels més rellevants de la protesta obrera que es va produir contra el nou sistema industrial.
Es tracta d'un grup de fabricats que es van agrupar en una comissió per defensar els seus propis interessos. Posteriorment, al 1847 es va transformar en la Junta de Fàbriques que integrava tots els fabricants. Finament al 1869 es van fusionar amb l'Institut Industrial de Catalunya i van formar una institució anomenada Foment del treball Nacional.
Aquesta va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de màquines, a les quals s'atribuí la responsabilitat de la pèrdua de llocs de treball i el descens dels salaris. El luddisme es un moviment d'origen anglés que consistia en una acció espontània i violenta que incloïa la destrucció de les màquines, la crema de fàbriques o collites etc.
Update Sources