Fou el segon fill del rei Pere el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília.
Fou successor al tron de la Corona d'Aragó després de la mort del seu germà Joan el Caçador al 1396. El 1401 a la mort de Pere III d'Empúries sense descendència, la seva muller Joana de Rocabertí fou nomenada hereva delcomtat d'Empúries. Va heretar a la mort de la seva mare Elionor de Sicília, el 1375, els drets sobre el Regne de Sicília, mentre el seu pare els hi va cedir el 1380 El casament del seu fill amb Maria de Sicília, filla i hereva del rei de Sicília Frederic III, provocà que el 1392 enviés un estol naval per re-conquerir la illa per aquesta. Al 1398 i 1399, com a conseqüència del saqueig de Torreblanca i altres atacs corsaris, realitzà dues croades contra Tedelis i Bona. El 1400 reuní a Tortosa un parlament de ciutats marítimes que van atorgar al rei català un donatiu per defensar les possessions catalanes a l'illa de Sardenya. Va morir al Compromís de Casp de 1412.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_l%27Hum%C3%A0
Fill del rei d'Aragó i comte de Barcelona Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Entença. La Guerra de la Unió (1347-48) enfrontà d'una banda al propi sobirà, Pere el Cerimoniós i les tropes que li eren fidels, i de l'altra a la coalició formada sota el nom d'Unió de València i Unió d'Aragó. El 1351 entrà en la guerra venecianogenovesa contra Gènova, al costat de Venècia, perquè els genovesos promovien revoltes a Sardenya.
Pel pacte de Madrid de 1339, ajudà Alfons XI de Castella a defensar-se del Marroc, en la conquesta d'Algesires (1344) i en l'intent de conquesta de Gibraltar (1349).
També protagonitzà l'anomenada guerra dels dos Peres el 1356, amb Pere I el Cruel de Castella.Tambe el Jurament per les Illes que fou un jurament instituït per Pere el Cerimoniós per als seus successors arran de la reannexió del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó (1343-1349) i en virtut del qual el Regne de Mallorca amb les illes adjacents i els comtats del Rosselló i Cerdanya no es podien separar mai del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s
Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Aragó. Conquerí Sardenya 1324 de forma efectiva i establí bases comercials a Xipre Egipte i Constantinoble. Aliat amb Ferran IV de Castella pel tractat d'Alcalá de Henares, va participar en la guerra contra Granada.
http://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_II_de_Arag%C3%B3n
El rei Pere II "el Gran" fou fill de Jaume el Conqueridor i de segona muller d'aquest, Violant d'Hongria.
El regnat de Pere III d'Aragó fou breu, tant sols 9 anys, degut d'una banda a la longevitat del seu pare el rei en Jaume I, i d'altre banda a la seva prematura mort a l'edat de 45 anys. El primer any del seu regnat hagué de fer front a la tercera revolta mudèjar al Regne de València. Durant el regnat de Pere III d'Aragó el Gran entre els anys 1280/1300, es va iniciar la construcció de les Drassanes de Barcelona. Pere II va conquerir Sicilia (1282-1289)
Va firmar el tractat d’Àgreda. El 1285 el rei en Pere decidir acabar amb l’aliança entre el Rei de França i el Rei de Mallorca, el seu germà. Manà a l'estol reial que endegués una expedició contra el Regne de Mallorca per tal de reannexionar-lo a la Corona d'Aragó, però quan es dirigia cap al port d'on havia de sortir l'estol, va emmalaltir sobtadament i morí al llit la nit del 10 a l'11 de novembre del 1285 al palau Reial de Vilafranca del Penedès.
En el context de la conquesta de Sicília, el Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre cavallers del Regne de França i cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283
http://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_III_de_Arag%C3%B3n
Jaume I
Sobre l'engendrament del rei Jaume, fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller
Quan el seu pare va morir a Muret, tenia cinc anys. Després d’uns anys amb problemes, ja que la noblesa volia més poder, a la seva majoria d’edat afermà la seva autoritat sobre la noblesa.
Va conquerir Mallorca (1229) i, més tard, va iniciar la conquesta de València (1232-1245) i, finalment, Múrcia (1264-1266). Començà a regnar a l'edat de 10 anys,regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Jaume el Conqueridor va signar amb el tractat de Barcelona de 1274 una aliança militar amb el soldà del Marroc i Fes Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, segons la qual va contractar els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians per a la conquesta de la plaça de Ceuta Va fer dos tractats:
-El tractat d’Almizra ( 1244 )
- El tractat de Corbeil ( 1258)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_I_el_Conqueridor
Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella, Va ser succesor de Alfons I ``El cast´´, participà en la Batalla de Muret contra el Regne de França i els croats. Pere va morir en la mateixa Batalla la de Muret. Participà, molt eficaçment, amb els reis ibèrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victòria dels cristians sobre els almohades que va permetre la ràpida conquesta de l'Andalusia occidental. Al 1201 va fundar l'orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d'Alfama.Signà un tractat que preveia la frontera Agreda-Tarazona. Va regnà 17 anys i va morí als 36 anys.
http://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_II_de_Arag%C3%B3n
El fill de Peronella d'Aragó (reina d'aragó) i Ramon Berenguer IV Alfons I el cast
va ser el primer rei de la Corona d’Aragó: heretava el regne d’Aragó per part de mare i els comtats catalans per part de pare. Va ajudar al rei de Castella en la lluita contra els musulmans i va participar en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), on una coalició de regnes de la Península (Castella, la Corona d’Aragó i Navarra) van tenir una brillant victòria.Al sud de la Gàl·lia, i en territoris que eren vassalls dels comtes de Barcelona, on es va desenvolupar una heretgia, cada cop més important i amb influència so-
bre la gent d’aquella zona: eren els càtars o albigesos.
http://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_II_de_Arag%C3%B3n

