Aquesta línia descriurà els esdeveniments succeïts a Espanya durant els segles XIX i XX
Created by hectorarruego on 23/09/2010
Last updated: 12/12/10 at 23:07
Tags: la constitució de 1812 la guerra de la independència Corts de Cadis Franco guerra civil
Espanya contemporània has no followers yet. Be the first one to follow.
Període de la història de l'Estat espanyol que abasta des de l'11 de febrer de 1873 (en què fou proclamada la República per les corts, després d'haver abdicat Amadeu I d'Espanya) fins al 29 de desembre de 1874 (proclamació d'Alfons XII, a Sagunt, pel general Martínez de Campos), data inicial de la Restauració.
Hi ha dues etapes en la República: la parlamentària (que finalitzà la matinada del 3 de gener de 1874, quan les forces del general Pavía dissolgueren les corts) i la presidencialista, en què es féu càrrec del poder executiu el general Serrano. De vegades hom restringeix el nom de República a la primera època, i aleshores la segona és considerada un règim de transició.
Proclamació de la Primera República Espanyola al Congrés, segons un gravat publicat a "La Ilustración Española y Americana" - © Arxiu Fototeca.cat
En qualsevol cas, el govern de Serrano clou el Sexenni, obert per la revolució de setembre del 1868. Durant la primera etapa hi hagué quatre presidents del poder executiu (suprema magistratura de la Primera República): Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. La dialèctica política de la República s'explica per la pugna entre els republicans unitaris, centralistes, de tendència conservadora, i els republicans federals. Sota el primer president compartiren el poder, però l'intent frustrat de cop d'estat de Cristino Martos, un dels caps dels republicans unitaris, el 23 d'abril, féu que el segon gabinet de Pi i Margall abandonés la política de conciliació. Tanmateix Pi i Margall, màxima figura de la República, no pogué estructurar la República federal perquè els federals intransigents, impacients, volgueren implantar-la des de baix, recolzats en les juntes i en els cantons (cantonalisme). Salmerón plantà cara a la insurrecció cantonal —i ensems, com els seus antecessors, a les guerres carlina i de Cuba— i hagué de recórrer a militars no gens addictes a la República. El seu successor, Castelar, encara accentuà el caràcter relativament autoritari del seu govern. Precisament perquè perdé una votació al Congrés i per tal d'evitar un viratge cap al federalisme, Pavía donà el seu cop d'estat. Aquell mateix dia un grup de polítics, principalment unitaris, designà el general Serrano cap de l'executiu. Serrano definí el seu règim com a República unitària per tal de diferenciar-la de l'anterior, democràtica, federal i de tendència convencional; de fet, instaurà un règim autoritari i conservador, que governà per decret, de caràcter macmahonista, però sense arrels en l'opinió pública. Serrano reduí el cantó de Cartagena, combaté els carlins i els insurrectes cubans i no oposà cap resistència a la proclamació d'Alfons XII d'Espanya.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Espanyola
Es va localitzar a catalunya, país basc, la zona del Maestrat i Navarra. Els carlins van conquerir algunes poblacions importants, com ara Estella, La Seu d'Urgell i Olot, per una vegada mes l'exércit liberal va sufocar la insurrecció.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_guerra_carlina
Grup de demòcrates i progressistes signen un pacte a Ostende, Bèlgica, per destronar Isabel II i crear Juntes Revolucionaries per organitzar les masses populars. Dos anys després del pacte, l’armada atracada a Cadis es va aixecar en armes contra Isabel II i la revolució es va estendre per Catalunya, València i Andalusia. La Gloriosa va triomfar i Isabel va exiliar a França. Serrano i Prim convocaren eleccions per a redactar un nova constitució que substituís la de 1845. Així el 1869 es promulgava la nova Carta Magna que establí el sufragi Universal limitat als homes, garantí les llibertats polítiques, l’aconfessionalitat de l’estat i la llibertat de culte i la monarquia coma forma d’estat.
Amadeu de Savoia va ser escollit successor de la corona d’Isabel per Prim, que va regnar dos anys, de 1871 al 1873. El nou rei es va trobar amb molts problemes, un dels més gran fou l’inici de la tercera guerra carlina, i va abdicar.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_de_1868
Narváez es torna a situar al govern on predominaran amb ell els terratinents, militars i l’església. Governació entre Narváez i O’Donnell però aquest fou més moderat del que ho fou abans i els progressistes, ara demòcrates, van quedar marginats del govern. Es paralitza la desamortització del ’55; dures repressions contra els camperols revoltats; corrupció electoral amb la compra de vots i tupinades; caciquisme. La part més prospera d’aquesta dècada va ser amb O’Donnell que va governar del 1858 al 1863: bones collites i expansió comercial amb Cuba i Filipines.
http://socialsenxarxa.wordpress.com/2009/07/23/catalunya-i-la-crisi-del-sistema-isabeli-1856-1868/
El bienni progressista es el nom amb el qual és designat el període que comprèn des del juliol del 1854 al juliol del 1856, que, després del pronunciament (dit la Vicalvarada) dels generals Leopoldo O'Donnell i Domingo Dulce a Vicálvaro (Castella), es formà una coalició de progressistes i liberals moderats, presidida per Espartero i amb O'Donnell al ministeri de la guerra.
El període és caracteritzat per la constant lluita entre aquestes dues tendències de la coalició, que impossibilità de realitzar la radical transformació que l'Estat espanyol necessitava per a convertir-se en un estat modern. Tanmateix, durant aquest Bienni fou promulgada una legislació progressiva que tingué transcendència en el desenvolupament posterior, especialment la llei bancària, la de ferrocarrils i la nova llei de desamortització preparada per Pascual Madoz. Durant aquest període les associacions obreres de Catalunya gaudiren d'una certa tolerància i es convertiren en les més importants de l'Europa continental; però, no aconseguiren llur reconeixement legal. La legislació progressista i les tensions socials —la vaga general catalana del juliol del 1855 i les posteriors vagues agràries de Castella— provocaren que Isabel II, pel juliol del 1856, eliminés del poder Espartero i encarregués el govern a O'Donnell. Les insurreccions populars contra aquesta decisió, especialment fortes a Madrid i a Barcelona, foren sufocades. Tres mesos després la reina substituí O'Donnell per Narváez
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bienni_Progressista
Aquesta guerra es coneguda també com a guerra dels Matiners, que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya. La iniciaren els partidaris del fill del pretendent, que es va proclamar rei amb el nom de Carles VI. Les partides carlines van arribar fins a Barcelona, on van ser derrotades. Amb tot, fins al 1860 van quedar alguns focus carlins en zones rurals i motanyenques.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_guerra_carlina
El retorn dels moderats al poder va suposar que s’aprovés la llei municipal de 1840 que Espartero havia retirat, que s’aprovés una llei de premsa molt restrictiva i que es reformés la Constitució de 1837. El nou text constitucional s’aprovaria el 1845. La nova constitució reforçava de nou el paper de la corona dins del sistema.
Amb les reformes constitucionals, els moderats s’asseguraven el domini del parlament gràcies al sufragi censatari i al nomenament de senadors a través de la corona. El govern moderat s’assegurava d’aquesta manera el control del procés polític en tots els seus àmbits. Així, els progressistes veien com es tancaven tots els camins per accedir al poder mitjançant les eleccions regulars.
Els moderats rebutjaven la idea progressista de la sobirania popular. Per a ells, la consolidació i modernització de l’Estat havia d’arribar mitjançant un funcionament extremadament centralitzat de l’administració. Acceptaven la religió com una necessitat social imprescindible per vigilar la moral pública i a la monarquia com a element que garantia l’ordre. El nucli dels moderats es trobava en els banquers, els terratinents i els professionals liberals del sector dels serveis.
El partit moderat va propagar que es reforcés el poder monàrquic, la doctrina de la sobirania compartida, la defensa de la propietat privada, la defensa de la propietat privada i el control del poder per part d’una minoria acomodada i il·lustrada. El manteniment de l’ordre públic va arribar a ser una obsessió dels moderats.
http://www.historiasiglo20.org/HE/10b-1.htm
Els carlistes es van fer forts al nord de la Península i el general Ramon Cabrera acompanyat pel pretendent a la Corona, va arribar en una expedició desde la zona del Maestrat fins a les portes de Madrid. Els carlins foren derrotats per l'exércit isabelí comandat pel general Espartero, i Carles M. Isidre va fugir a França.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_guerra_carlina
Els liberals es dividien en dos partits: els moderats i els progressistes.
El primer instrument legal va ser una carta preconstitucional anomenada Estatut Reial.
L'any 1837, es redactà una constitució amb canvis respecte de la del 1812. Es van establir lleis revolucionàries com ara la supressió de l'obligació de pagar delmes a l'Església, la desamortització o venda en subhasta del béns patrimonials embargats a l'Església .
Al 1840 Maria Cristina va abdicar i les Corts van elegir el general Baldomero Espartero que governà fins 1843 de manera dictatorial.
La seva política lliurecanvista posava en perill la incipient indústria catalana, on la indústria del tèxtil, majoritàriament liberals, es van posar a la política del govern.
Aquest moviment Catalanista contra Espartero es va afegir el País basc arran de la decisió del govern de derogar parcialment els furs, com a conseqüència del suport basc als carlins.
http://www.historiasiglo20.org/HE/10a-2.htm
Espanya, a diferència de França, va viure una revolució liberal en un període difús i dispers. El marc cronològic de la revolució liberal espanyola no és continu. Les estructures internes espanyoles van realitzar una contrarevolució que va dificultar la consolidació de la introducció del liberalisme. A més, a Espanya durant la revolució en cap moment es va qüestionar la figura de la monarquia.
Des de 1814, l’única opció que es coneixia com a oposició política al govern absolutista de Ferran VII era la Constitució de 1812. La qüestió principal que es plantejava era si l’Estat liberal concebut segons els principis gaditans podria instaurar i consolidar els canvis que demanaven les burgesies del país.
Per realitzar la revolució liberal s’havien d’eliminar les barreres jurídiques que limitaven la propietat de la terra; s’havia de realitzar una reforma institucional que estructurés un mercat nacional i una política econòmica i fiscal ajustada a les necessitats de la població que permetés resoldre els problemes hisendístics i assentés les bases d’un model econòmic compatible amb la industrialització, però a la vegada compatible amb un programa de creixement agrícola.
Aixó ja havia fet que durant la primera restauració absolutista (1814-20) es desenvolupés una estratègia de lluita dels liberals espanyols i que van assumir els liberals de l’època. La proliferació dels pronunciaments militars només es poden explicar per la doble experiència de la guerra regular i irregular desenvolupada durant la Guerra de la Independència.
El 1820 el general Rafael del Riego va triomfar en el seu pronunciament a favor del liberalisme. La revolta militar de Riego va iniciar-se a Cadis on les tropes espanyoles esperaven el moment de marxar cap a Amèrica per evitar la independència de les colònies espanyoles.
La rebel·lió de les tropes va ser el resultat de la suma de factors provocats per la crisi del país. Hi havia un abastiment deficient de les tropes, els sous es pagaven amb retràs, la guerra havia provocat un fort desgast i els delegats americans havien realitzat una sèrie de suborns per evitar la intervenció a Amèrica.
Riego era un constitucionalista convençut i va realitzar el pronunciament de 1820 amb la intenció de proclamar la constitució de Cadis de 1812. Quan el cop militar va iniciar-se aquest no va tenir gaire suport a Andalusia, però quan varies ciutats del nord del país (La Corunya) van unir-se a la sublevació, a Madrid van esclatar una sèrie d’aldarulls als carrers que va precipitar l’èxit del pronunciament.
El triomf del pronunciament de Riego va ser possible gràcies al fracàs de l’Estat absolutista que a l’impuls revolucionari i va obrir una nova etapa dins de la revolució liberal espanyola amb la proclamació del Trienni Constitucional.
Així, Ferran VII va veure’s obligat a jurar la Constitució de Cadis, a deixar lliures als liberals empresonats i a convocar les Corts. La constitució va ser imposada al monarca en un exercici de sobirania nacional. El règim liberal s’havia imposat sense violència, el que suposarà un model revolucionari per a la resta d’Europa.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Trienni_liberal
Entre els mesos de maig i agost de 1808 es formaren a espanya 13 Juntes d'una manera mes o menys espontània. El mes de setembre es va crear la Junta Suprema Central Governativa del Regne, que va assumir la regència fins que tornés Ferran VII.
Amb el propósit de redactar una constitució per al Regne, el 1810 es van convocar les Corts Generals a Cadis, que era una agrupació de 184 diputats.
El 19 de març de 1812 es va proclamar la Constitució, la primera democràcia de la història de Espanya. El règim polític que s'establia era una monarquia parlamentària. Aquesta Constitució representava el primer pas de la revolució liberal a Espanya.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Corts_de_Cadis
La Guerra de la Independència Espanyola va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Update Sources