El proces textil has no followers yet. Be the first one to follow.
Quan la tela surt del teler, abans d’arribar al procés de la confecció, pot seguir diferents processos d’acabament ja sigui per afegir-li noves propietats com per millorar la seva qualitat. Se li pot donar-li color amb el tenyit,compactar el teixit de llana per donar-li alillaça térmica, estirar les fibres de llana per deixar un tacte pelut...
El teler és la màquina que entrellaça els fils per obtenir el teixit, en aquest cas, del tipus pla o de calada. El plegador amb l’ordit es col·loca a la seva part posterior i a la part central del teler els fils de l’ordit s’enllacen amb els lliços. A continuació els fils passen a través la pua o pinta. La funció dels lliços és crear l’espai entre els fils parells i senars per a que hi passi la llançadora i deixi el fil de la bitlla, formant la trama.
Abans de posar en marxa el teler cal preparar-lo amb el fil: el plegador de l’ordit i els lliços i les bitlles plenes a la llançadora. L’ordit es prepara en una màquina específica: l’ordidor. Es tracta de posar centenars de fils ben ordenats en paral·lel i lo suficientement llargs, ben enrotllats en un plegador. Per formar l’ordit, prèviament s’han de preparar els rodets de fil a partir dels quals l’ordidor estirarà el fil. En el teler la llançadora desplega la trama al llarg del seu recorregut enmig de l’ordit. El fil de la llançadora està en una bobina de fil anomenada bitlla.
Un teixit s’obté entrellaçant fils per formar una estructura flexible i resistent amb la que després es podrà fer un jersei. Hi ha dues tècniques bàsiques per entrellaçar els fils que donen lloc a dos tipus de teixits diferents: el teixit pla i el teixit de punt. El teixit pla es fa amb el teler. Per obtenir el teixit pla cal en primer lloc organitzar els fils de l’ordit. Aquests han d’estar absolutament en paral·lel i mantenir el paral·lelisme en tot el teixit.
En el tissatge el fil es converteix en teixit. Els telers són les màquines que fan aquesta funció. En el tissatge, arriba el fil de la filatura i el teler forma una estructura amb el fil obtenint la tela, que es transforma en peces de vestir o roba per a la llar.
s’utilitzen els cards per desenredar i estirar les fibres de llana. Era un procés molt pesat però fonamental per a l’obtenció d’un bon fil.
La filatura d’estam parteix de les fibres de llana més llargues, cosa que permet obtenir fils molt més prims i resistents.
Amb els flocs de llana nets s’inicia el procés d’obtenció del fil. La llana queda encongida, i cal esponjar-la per començar bé la filatura. Per a les fibres curtes s’aplica la filatura de carda amb la qual s’obtindrà un fil gruixut i pelut per a confeccionar teixits primaris i gruixuts. Per a les fibres llargues s’aplica un procés molt més llarg i complex anomenat filatura d’estam. En els dos tipus de filatura sacaba obtenint una metxa o cinta que ha de passar per un procés d’estirament i torçat per obtenir un fil resistent.
El rentat es realitzava en la barca de neteja, màquina que, de forma contínua i en diverses etapes consecutives, rentava la llana.En la primera etapa, el recipient només contenia aigua calenta, a uns 30ºC. La segona etapa consistia a sotmetre la llana a una dissolució d’oleïna amb aigua en tres recipients consecutius.
La batuda consisteix a centrifugar la llana a l’interior del batuar per eliminar la brutícia i esponjar els flocs de llana per facilitar el procés de la filatura.
Els vellons arribaven a les fàbriques embalats en sacs. En primer lloc es feia una tria de la llana anomenada sorteig. El sorteig es feia a mà posant el velló damunt de la taula de sorteig, en la que el sortejador/a separava les diferents parts del velló en grups segons la part del cos de l’ovella.
Abans d’iniciar el procés de la filatura cal preparar la llana en diverses fases: selecció,sorteig, batuda, neteja, esponjament. La neteja es imprescindible per eliminar restes de terra, residus vegetals i excrements.
La llana s’extreu de les ovelles a través del procés anomenat esquilada, el qual consisteix a tallar els pèls arran de pell, formant una sola peça o velló. El velló obtingut pot pesar entre 1 i 3 kg i en algun cas pot arribar als 4 kg. L’esquilada es du a terme a final de primavera, durant els mesos de maig i juny. El velló es manté unit per l’encreuament de les fibres i per la presència de greixos, el qual arrossega també terra, excrements i residus vegetals. A continuació la llana s’ensaca per transportar-la a les filatures
s'opte la llana de l'ovella, del seu pelatge pero no només s' obté de les ovelles sinó que, també es pot fabricar quimicament
Desde molt temps enrere es feia el procés textil,no tant avançat com ara, pero es feia. Així que el proces textil es la mecanització del tèxtil llaner que comporta un conjunt de fases i operacions per transformar la llana de l’ovella en teixits a punt per a la confecció
Update Sources