Recent Event Highlights: Fi de la Emirat independent i Inici de Califat de Còrdova, Fi de la Emirat dependent i Inici de la Emirat dependent., and 13 more...
Created by ms17 on Mar 15, 2011
Last updated: 03/29/11 at 11:32 AM
Al- Andalús has no followers yet. Be the first one to follow.
Els Reis Catòlics és el títol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. De llavors tingue el títol de rei Catòlic fou patrimonial i hereditari dels reis de Castella.
Amb l'esfondrament de l'imperi almohade, Muḥammad s'independitzà a Arjona. Després de diverses annexions, entrà a Granada i la convertí en capital d'un territori que s'estenia des de Tarifa a Almeria. Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l'hàbil política diplomàtica dels governants; fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans (tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302). Tant la debilitat interna com la unió peninsular assolida amb els Reis Catòlics en provocaren la fi (1492).
La batalla de Las Navas de Tolosa fou el resultat de la Croada que van organitzar el rei Alfons VIII de Castella, l'arquebisbe de Toledo, Don Rodrigo Jiménez de Rada, i el papa Innocenci III quan es van assabentar que l'exèrcit berber organitzat pels almohades i els reis de taifes havia desembarcat a la Península Ibèrica i es dirigia a la conquesta i extermini dels regnes cristians que avançaven al centre de la península, on els castellans havien estat derrotats a la batalla d'Alarcos, i a l'est, amb la conquesta aragonesa d'Al-andalus
Després del seu retorn al Magrib als de vint-i-vuit anys, Ibn Tumart començar la predicació i l'agitació, encapçalant atacs a botigues de vi i altres manifestacions de laxitud. Es va arribar fins i tot a assaltar a la germana d'Alí ibn Yússuf, l'emir almoràvit als carrers de Fes, perquè anava sense vel com les dones berbers. Ali el va permetre escapar sense càstig. Ibn Tumart, que ja havia estat expulsat d'altres ciutats, va refugiar-se entre el seus, la Masmuda, a l'Atles. Abd al-Mumin ibn Ali, un altre berber d'Algèria que es va convertir en guerrer i estadista de primer ordre fou el lloctinent d'Ibn Tumart, que va morir el 1128 al ribat que havia fundat a Tin Mal després de patir una severa derrota a mans dels almoràvits.
Després d'aquestes ràpides conquestes als almoràvits van anar perdent terreny tan ràpidament com l'havien guanyat, amb la caiguda de Saragossa el 1118 i van ser derrotats contra el regne de Portugal el 1139 a la batalla d'Ourique. Uns anys més tard l'imperi Almoràvit va quedar atrapat per l'extensió de la segona croada a la península ibèrica, la revolta dels Almohades a l'actual Marroc i la revolta de Sharq al-Àndalus.
Els regnes de Taifes: L'any 1031 el califat de Còrdova es va desintegrar en multitud de petits regnes. Aquests regnes van ser econòmicament molt pròspers, però a nivell polític i militar van ser molt febles. El comte de Barcelona, en comparació, era més fort militarment i se'n va aprofitar exigint-los forts tributs -les pàries- a canvi de no ser atacats. El pagament de les pàries enriquia el patrimoni del comte i va provocar un llarg període de pau a la frontera; en conseqüència el procés repoblador es va aturar
Aderram i els seus descendents van governar Al-andalús. L’únic omeia que va aconseguir escapar de la matança contra la seva família va ser Abderraman l . Al arribar a Al-Andalus va proclamar la independència respecte del califa de Bagdad. Al-Andalus va assolir la màxima esplendor econòmica, militar i cultural. En temps d’Almansor es a fer diverses expedicions de saqueig contra els regnes cristians del nord peninsular. (Barcelona va ser saquejada l’any 985.)
Va virue 70 anys, a pesar de els seus grans invents, a ser un gobernador cruel. Va trencar els vincles religiosos amb la resta del món islàmic en proclamar-se califa.
Al-Andalus fou una província de l'imperi omeia, amb capital a Damasc. Era governat per un emir. Durant aquet temps els musulmans van anar pel nord de la Peninsula fins a França, que van ser aturats a la batalla de Poitiers per un exèrcit, de en Carles Martell.
Abderramán l era un príncep de la dinastia dels califes Omeyas de Damasc. Com és ben sabut va aconseguir salvar la seva vida a la matança d'Abu Futrus soferta per la seva família l'any 750 a mans de la facció enemiga dels abbàssides. Aquest fet va suposar el canvi de dinastia al Califat de Damasc. Va fugir amb alguns seguidors cap al sud i va aconseguir arribar a l'Àfrica fins al seu extrem occidental, a Ceuta, on va ser acollit per la tribu de nafta de la qual era originària la seva mare.
Els musulmans van anar avançant pel nord de la Península fins arribar a França on l'exèrcit de Carles Martell els va aturar a la batalla de Poiters
Entre el 721 i el 725 els musulmans van ocupar la ciutat del Rosselló
Els musulmans van ocupar la resta de pobles i ciutats de Catalunya fins les muntanyes del Pirineu
Ocupació de les ciutats de lleida i Tortosa per part dels musulmans
Un exèrcit format per berbers va creuar l'estret de Gilbraltar sota les ordres del cabdill Tariq. Van derrotar l'exèrcit de l'últim rei visigot a la batalla al voltant del riu Guadalete. Va suposar la conquesta de la Península per part dels musulmans
Update Sources