1902-1907: Crisi del Civilisme enfront del militarisme. *1907-1912: Crisi del Pacte del Pardo (Acord entre Cànovas del Castillo, dirigent del partit conservador, i Sagasta, cap del partit liberal, per alternar-se en el govern de l'estat). *1912-1918: Crisi múltiple de 1917: Juntes de Defensa, Assemblea de Parlamentaris i vaga gral. *1918-1923: Descomposició del sistema i cop d'estat de Primo de Rivera.
Fragmentació dels partits dinàstics i inestabilitat governamental. Fets importants: -Petició de l'autonomia per a Catalunya. -Agitació social a Barcelona. -Desastre d'Annual (1921) en la guerra q España mantenia al Marroc. DESPRES DE LA CRISI DEL 1917 -Intent de fer governs de CONCENTRACIÓ amb el PARTIT DINÀSTIC. -L'entesa és impossible (inestabilitat continuada) per reivindicacions autonomistes no ateses. -Augment progressiu de l'agitació arreu d'España, però sobretot a Barcelona.
Decadència dels partits (no hi ha recanvis de líder). Crisi molt gran del sistema polític: -Part de l'exèrcit, algunes forces polítiques parlamentàries no dinàstiques i el moviment obrer, es van enfrontar al sistema polític de la Restauració. -Confrontació entre els aliadòfils (partidaris del païssos aliats) i els germanòfils (partidaris d'Alemanya), provocat per la 1ª Guerra Mundial (1914-1918) -Descontentament a l'ex+ercit pq part important del col·lectiu militar es creu q es dóna un tracte de favor a les guarnicions destinades al Marroc.
Es produeix un trencament de “Solidaritat Catalana”. Es produeix bàsicament, per la posició de la Lliga (Cambó), q era favorable a la repressió. La Lliga dóna suport a la repressió del govern pq són burgesos i a part de tenir diners, són catòlics i els hi interessava pq la repressió els protegia. -Protestes per la repressió q vénen de la resta d'España i d'Europa per la política repressiva del govern de Maura (cesament) i Moret es converteix en el nou cap de govern. L'aliança dels liberals amb partits dinàstic va suposar el trencament del pacte del Pardo, acord al qual s'havia arribat el 1885 i q establia una solidaritat mínima entre els 2 partits dinàstic.
La impopularitat de la guerra a Catalunya provocà una vaga de protesta (26/7/1909), es produirà 1 moviment desbordat de les masses. El moviment desbordat provoca: Barricades, crema d'esglèsies i la revolta es va estendre. El govern envia tropes per controlar la situació. Les conseqüències d'això és el fet d'1 duríssima repressió. El símbol d'aquesta repressió és l'execució de Ferrer i Guàrdia.
Nova alternança en el poder: el partit conservador, A. Maura (1907-1909), i el partit liberal, J. Canalejas (1910-1912).
Durant aquesta etapa hi va haver un govern conservador (1902-1905) i un liberal (1905-1907). Amb els liberals al govern, es va generar la primera gran crisi del sistema.
Els elements més conservadors del Centre Català com Guimerà i Domenech i Montaner, se'n van escindir i van fundar una nova agrupació, coneguda com Lliga de Catalunya. El primer acte polític de la Lliga fou el missatge per a la reina regent, on demanaven la plena autonomia de Catalunya. Els dirigents d'aquesta organització es van integrar l'any 1901 en un altre partit polític català, la Lliga Regionalista.
www.wikipedia.com
La pèrdua de les colònies españoles d'ultramar l'any 1898 no va constituir 1 fet aïllat a Europa, ja q altres països llatins van viure situacions similars davant l'imperialisme anglosaxó. La societat española va viure la pèrdua de les colònies com una catàstrofe
La primera acció important de la Unió Catalanista va ser la celebració l'any 1892, d'una assemblea a Manresa, que va aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana que es coneix amb el nom de Bases de Manresa. Aquest document es tractava de la primera formulació d'un projecte d'estatut d'autonomia.
Els liberals van legislar es d'una òptica més progressista, amb la llei d'associacions, judicis amb jurat i la llei electoral per sufragi universal masculí (1890).
www.wikipedia.com
17 de maig de 1886 va néixer Alfons XIII.
www.wikipedia.com
Valentí Almirall va ser qui va impulsar durant la dècada de 1880, el primer catalanisme polític, la transformació del moviment catalanista en doctrines i partits amb voluntat d'intervenir en l'Administració pública. Ho va fer des de una perspectiva d'esquerres i de progrés: primer diari escrit íntegrament en llengua catalana, el Diari Català (1879) entre altres. A més va sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme (1885).
Almirall va connectar amb la societat civil catalana i va ser l'inspirador del Memorial de Greuges, document que va proporcionar una gran popularitat al Centre Català.
www.wikipedia.com
Es a començar a discutir en un parlament on els conservadors gaudien d'una gran majoria, això no els va impedir propostes de l'oposició
La primera acció política important del nou rei, fou dirigir-se al nord de la Península per conduir la guerra contra els carlins. Alfons XII oferí una àmplia amnistia en què convidava a oblidar el passat i adherir-se a la monarquia constitucional. Un dels antics dirigents de la carlinada, Cabrera, va acceptar l'amnistia.
El conflicte carlí no es va resoldre de manera definitiva fins al març de 1876, quan Carles VII (el pretendent carlí) abandonà i passà amb les seves tropes a França.
A Catalunya, les darreres guerrilles carlines, comandades per Savalls i Tristany, havien estat vençudes alguns mesos abans per les tropes liberals comandades per Martínez Campos.
www.wikipedia.com
La Restauració es va caracteritzar per la construcció de dos grans partits polítics: - Partit Liberal Conservador, anomenat més endavant Partir Conservador, format per personatges prodecents de l'antic Partir Moderat, de la Unió Liberal i d'un sector del Partit Progresssita liderat per Cánovas. Aquest partit va tenir ben aviat l'adhesió del episcopat i bona part del catolicisme no integrista. - Partit Liberal, format per persones procedents del sectors demòcrata, i radical liderat per Mateo Sagasta. Ve rebre la influència i el suport dels professionals liberals, com els comerciants, banquers, militars i funcionaris
El 29 de desembre de 1874, el general Martínez Campos proclamà Alfons XII rei d'Espanya.
L'endemà es formà a Madrid un govern provisional presidit per Cánovas del Castillo.
El nou cap del govern ja gaudia de la confiança del rei d'Espanya, a qui havia redactat el manifest de Sandhurst.
La dinastia borbònica acabava de ser restaurada.
www.wikipedia.com
Update Sources