El darrer any de la seva vida, el 1911, publica Seqüències, imprès per L'Avenç, que conté la tercera i darrera versió del mite del comte Arnau: la de la redempció a través de la renúncia.
Dos dies abans de morir demana ser vestit amb l'hàbit de Sant Francesc. Mor el 20 de desembre de 1911. Les seves últimes paraules foren: "Amunt, amunt!...".
El 1910, ja totalment dedicat a la creació literària, amb el llibre Enllà (1906), el premi Fastenrath, als Jocs Florals de Barcelona. A més, a Caldetes, acaba la tragèdia en vers Nausica, l'única obra de teatre que escriu.
El juliol de 1909. Hi reacciona escrivint un seguit d'articles, publicats a La Veu de Catalunya, dels quals cal esmentar per la seva transcendència La iglésia cremada i La ciutat del perdó
El 1905 reprén la col·laboració amb el Diario de Barcelona, tot i que un any més tard torna a tenir discrepàncies amb la direcció i deixa de treballar-hi. D'altra banda, continua elaborant les traduccions de Novalis. En l'àmbit polític, Maragall refusa l'oferta d'Enric Prat de la Riba i de Francesc Cambó de ser candidat a diputat a les corts, convençut que el seu camí no és la política.
Es consoliden dos fets: l'ingrés, el 1890, al Diari de Barcelona i el casament, el 1891, amb Clara Noble. En els anys immediatament posteriors, la feina de periodista s'imposa progressivament a la d'advocat.
Update Sources
