Línia del temps En aquesta línia del temps, parlaré de les dates que van ser importants a l’edat mitjana, com per exemple el descobriment d’Amèrica, la batalla de Covadonga...
Created by vader333 on 04/04/2011
Last updated: 02/05/11 at 21:59
Línia del temps has no followers yet. Be the first one to follow.
L'any 1512 Ferran el Catòlic va decidir que era el moment de la invasió definitiva del regne de Navarra, la va efectuar a la durant tot l'estiu relativament ràpid, encara que els enemics van oposar resistència.
Cristòfor Colom (neix entre 1436 i 1451 i mor a Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels Reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres descobertes per Colom foren anomenades inicialment “Índies Occidentals” o “Nou Món”, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor a un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent. Tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica, Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, en ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic que avui encara s'utilitzen, obrint d'aquesta manera un Nou Món per a explorar, i explotar, als vells regnes europeus.
Combat entre les tropes castellanes del rei JoanII de Castella, dirigides pel Condestable D.Álvaro de Lluna, i les granadines nassarites. La presència del rei va resoldre l'inicial desordre enquè van incórrer les tropes cristianes, que van sortir victorioses i van provocar més de deu milbaixes a les hosts musulmanes.
La batalla va suposar que les tropes castellanesaconseguiren enfront del regne de Granada en el regnat de Joan II, ja que es va aconseguir en aquesta zona fronterera. Així ho va magnificar la monarquia, aconseguint, fins i tot, que el papa autoritzés la celebració de festes religioses cada 1 de juliol a tota la Castella per commemorar-ho.No obstant això, la desunió interna, així com el fet que possiblement no hi hagués una idea de conquesta, va impedir que s'aprofités l'ocasió i es prengués Granada. Aquesta, a més, es trobava més desprotegida ja que un terratrèmol, que va sacsejar tota la província, va destruir part dels murs de la ciutat.
http://www.ikimap.com/map/t0YF
La conquesta de les Illes Canàries per part de la Corona de Castella es va portar a terme entre 1402 i 1496. Es poden distingir dos períodes en aquest procés: la Conquesta senyorial, portada a terme per la noblesa en canvi d'un pacte de vassallatge, i la Conquesta realenga, portada a terme directament per la Corona, durant el regnat dels Reis Catòlics. Conquerir les illes no va ser feina facil ja que van oposar molta resistencia
A la mort d'Enric IV de Castella l'11 de desembre de 1474 Isabel va saber actuar ràpidament. Ella es va coronar a si mateixa reina de Castella tres dies més tard al castell de Segòvia. Alhora que ella i el seu marit Ferran d'Aragó reorganitzaven la Cort, el rei Alfons V de Portugal casat amb Joana la Beltraneja va creuar la frontera i va declarar la seva esposa hereva legítima al tron. El 1476 les tropes castellanes s'enfrontaren a les portugueses a la batalla de Toro, on Alfons i Joana perderen totes les seves opcions al tron al perdre la batalla. El 1479 Joan II d'Aragó va morir i Ferran d'Aragó va esdevenir rei d'Aragó amb el nom de Ferran II d'Aragó. El 1480, la parella van convocar les Corts de Toledo on sota la supervisió de cinc consells reials i de 34 representants civils es van dictar un còdex de lleis i edictes que serviria de base legal per a la unió dels dos regnes futurs. Es va establir la centralització del poder en els reis i va fixar la base per a la reforma econòmica i judicial dels regnes. Com a part d'aquesta reforma, i en idea d'unificar els dos regnes, van demanar conjuntament al Papa Sixt IV la creació de la Santa Inquisició, esdevenint Tomàs de Torquemada el primer inquisidor general a Sevilla l'any 1483.
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del Papa Luna i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l'elecció de Ferran abans i tot que tingués lloc el Compromís.
La pesta negra europea va entrar a Europa per Caffa l’octubre de 1347; suposadament entre els mongols de l'Horda d'Or, sota Djanibek, que van assetjar la ciutat el 1346, es va estendre l'epidèmia.L'epidemia era causada per les rates,però la gent es pensaven que eren els gats i els mataven. Llavors al matar als gats hi havien mes rates i la epidemia sescampà.
“Lo mal any primer” començà al 1333, un any en que les collites van començar a ser molt dolentes, comencen ha arribar gran plagues que acaben amb tots... Una d’aquestes epidèmies va ser la pesta, què, junt amb les collites va crear una crisi econòmica super bestia que va fer que la població baixes, com va baixar, la gent no podia treballar al camp, i això va portar a que hi hagués menys aliment. Comencen els mals usos dels nobles, cosa que porta a unes quantes revoltes, la més important va ser la guerra dels remences, que va enfrontar als pagesos i el rei contra els nobles i burgesos. El resultat va ser un empat i la separació de la corona d’Aragó.
Sota el regnat d’aquest monarca comença la conquesta d l’illa, que serà disputada pels mateixos sards, els genovesos i els catalanoaragonesos. La conquesta no acabarà mai d’estar enllestida, i la Corona d’Aragó hi haurà dedicar un elevat nombre de recursos: diners, homes, vaixells... Alguns historiadors consideren que aquesta conquesta tan dilatada va perjudicar i debilitar excessivament la Corona d’Aragó. Testimoni d’aquest període és el fet que a la ciutat sarda de l’Alguer encara es parla català.
Els almogàvers eren gent que vivia mig any treballant com a ramaders i pagesos i la resta de l’any, quan no hi havia feina al camp, es llogaven, com a soldats. No tenien equipament militar, però eren molt ràpids per la guerra rapida i les emboscades. Tenien fama de sanguinaris i molt resistents en les condicions més extremes (calor, gana, cansament...). Acostumaven a lluitar per Aragó però també es podien llogar per altres estats, com quan es van llogar per l’imperi bizantí. Pere II se’ls emporta a Sicília per conquerir-la, quan ho fan, el rei se’n adona que si es queden allà els hi desmuntarà el país i els hi diu que es lloguin a un altre persona. Els alquila el rei Bizançi que lluita contra els turcs. El almogàvers guanyen moltes batalles i aquest rei també se n’adona que estan comencen a destorbar. Mata els seus caps i tota la resta es revela i va saquejant tot el país.
Pere II fa valdre els seus drets sobre Sicília, perquè estava casat am Constança de hohenstauffen, princesa de Sicília, i tot i així va tindre que lluitar contra els francesos que pretenien el tron.
és un acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanocatalanes. Es va signar l'11 de maig de 1258. Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertusès, amb el Castell de Puillorenç, el Castell de Fenollet, el Castellfisel, el Castell de Perapertusa i el castell de Querbús
Al desembre de 1243, en les corts de Daroca, el rei Jaume I va donar extensos territoris fronteres al seu fill Pere, hagut amb na Violant d’Hongria. En el mes de febrer de 1244, l’Infant Alfons, fill de Leonor de Castella, amb el recolzament del seu oncle Ferran, l’abat de Montearagon, va ajuntar un exercit a Calataiut per a defensar els seus drets. L’Infant aragonès, amés, comptava amb suport de Castella. El rei Jaume I, estava ocupat amb la conquesta del sud del regne de València. Mentre tant l’Infant Alfons de Castellà ja havia aconseguit la submissió del regne de Múrcia. L’Infant castellà, llavors ocupà Moixent i Enguera, i atacà Xàtiva. La reacció del Conqueridor, no és va fer esperar, i va prendre Villena, Sax i Bogarra. Aplegats a aquet punt, es va fer necessari un nou pacte per tal d’evitar una guerra entre les dos corones. Al més de març, es van reunir en el castell d’Almirra (Campet de Mirra), el 24 de març de 1244 signaren el pacte, per el qual delimitaven la nova frontera entre les dues corones. En el “Llibre dels fets”, Jaume I ens descriu el recorregut d’aquesta frontera: aquest fo lo partiment de les terres: que l’infant hagués Almansa e Sarafull e el riu de Cabrivol: e nós que hagéssem Castalla e Biar e Relleu e Seixona e Alarc e Finestrat e Torres e Polop e la Mola que és prop Dagues e Altea e tot ço que s’enserrava dins sostermes”.
Començà el 1232. El 1238, tropes catalanes i aragoneses entren a la ciutat de València, que depenia de califa de Bagdad Al-Mústansir bi-L·lah. La conquesta de les darreres places originà una topada amb Alfons X de Castella, que pretenia conquerir Xàtiva. Però hi renuncià després de signar el tractat d'Almirra (1244), segons el qual Jaume I cedia a Castella la conquesta de Múrcia. El Regne de València van ser repoblat per catalans i aragonesos: els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara són de parla catalana, i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors, inicialment de parla aragonesa i avui de parla castellana. La conquesta és celebrada a la ciutat de València des del temps de Ramon Muntaner fins avui dia, per imitació de la Festa de l'Estendard mallorquina.
La Corona de Castella, com a entitat històrica, se sol considerar que comença amb l'última i definitiva unió dels regnes de Lleó i Castella en l'any 1230, o bé amb la unió de les Corts, algunes dècades més tard. En aquest any de 1230, Ferran III el Sant, rei de Castella des de 1217 (incloent el regne de Toledo), va annexionar el Regne de Lleó (en el qual s'incloïa el de Galícia), estat del seu pare Alfons IX, després d’anular el testament que deixava els seus estats a les infantes Sança i Dulce.1
Un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I es reuneixen a casa de Pere Martell, a Tarragona, per tal de preparar la conquesta de Mallorca (1228). L'any següent, el 5 de setembre de 1229 l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona,[5] i conquereix Mallorca a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun:desembarca a Santa Ponça i venç els moros a la batalla de Portopí. Presa Madina Mayurqa el 31 de desembre 1229, comença la repoblació amb pagesos de l'Empordà (1236). Al s. XIII mateix ja es commemora a Mallorca, dia 31 de desembre, la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard. Al voltant d'aquesta Festa, Jaume el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca, com també serà mitificat al País Valencià.
La Batalla de Muret (en occità Batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa. Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. La batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana a Occitània.
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o La Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte de la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans la batalla es va lliurar dimarts 15 de safar del 609 que correspon al 17 de juliol del 1212.
Amb el casament del comte de Barcelona RB IV amb la dolça i tendra Peronella, els comtats catalans i el regne d’Aragó s’uneixen i formen la Corona d’Aragó i d’aquesta manera es converteixen en el regne més poderós de la península junt amb el regne de Castella. El primer rei de la Corona d’Aragó va ser Alfons II el Cast.
Durant els segles IX i X els regnes cristians van avançar cap al sud fins a la vall del riu Duero. Aquesta zona no interessava als musulmans i havia quedat gairebé deserta. L’avenç cristià no va ser militar; es va basar en la colonització de la terra per grups de pagesos que van formar petits llogarets. Així, Ferran I de Castella va ocupar i va repoblar els territoris despoblats al sud del Duero i arribà fins a Àvila aprofitant la dissolució del Califat de Còrdova (1031). També va conquerir Coïmbra i va obligar els musulmans de Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar-li tributs. Llavors Castella es va convertir en un Estat fort i va passar a prendre la iniciativa en l’ofensiva contra Al-Àndalus. Els regnes cristians van aprofitar la feblesa de les taifes per expandir-se cap al sud.El seu fill, Alfons VI (1065-1109), va continuar l’expansió i va aconseguir ocupar Toledo (1085), l’antiga capital visigòtica. Aquest fet va permetre dur la frontera del regne castellano-lleonès més enllà del Tajo i repoblar les terres situades al nord d’aquest riu.
Abd-ar-Rahman III considerà adient posar fi a l'Emirat de Còrdova i la seua auto proclamació com a califa, és a dir, com a cap polític i religiós dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta mitjançant la Dinastia omeia, haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular, i la creació del Califat fatimita a Egipte oposat als califes abbàssides de Bagdad. La proclamació tenia un doble propòsit. Per una banda, en l'interior, els omeies volien reforçar la seua posició. Per altra, en l'exterior, a l'objecte de consolidar les rutes marítimes per al comerç en la Mediterrània, garantint les relacions econòmiques ambBizanci i assegurar el subministrament d'or. Per tal de realçar la seua dignitat i a imitació d'altres califes anteriors edificà la seua pròpia ciutat palatina: Medina Azahara, prop de Còrdova.
Alfons III aixampla el territori asturia fins arribà al Duero.
Barcelona degué de ser ocupada pels musulmans cap a l'any 711, encara que sembla que no hi hagué resistència, si no un enteniment entre els invasors i les autoritats barceloneses, les quals s'havien adonat que l'imperi visigot s'estava enfonsant, como així fou, i no tenien cap interès en defendre'l. Vicens Vives diu que la monarquia visigoda caigué sense pena ni glòria, sorprenent als propis invasors àrabs que no creien que els hagués resultat tan fàcil la conquesta de la ciutat. Els àrabs romangueren a la ciutat durant 80 anys, respectaren les eglesies catòliques pel culte dels cristians, excepte la catedral, que fou convertida en mesquita. Malgrat que imposaren tributs i gabeles, foren acceptablement tolerats i permeteren als nadius, d'origen romà i visigot, fer la seva vida normal i continuar amb els seus cultes.
La batalla de Covadonga va tenir lloc a 722 a Covadonga (Espanya), un paratge pròxim a Cangas d'Onís (Astúries), entrel'exèrcit de Don Pelayo i tropes musulmanes, que van resultarderrotades. Aquesta acció bèl.lica es considera com l'arrencada de la Reconquesta.
Governava el nord peninsular des de Gijón un berber anomenatMunuza, l'autoritat va ser desafiada pels dirigents astures que,reunits a Cangas de Onís a 718 sota el lideratge de Pelayo, van prendre la decisió de revelar negant-se a pagar impostos exigits.
http://www.google.es/search?q=batalla+de+covadonga&hl=ca&prmd=ivns&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=7XWlTZ-bOsOx8QOF2M25Dw&sqi=2&ved=0CD4QsAQ&biw=1024&bih=505
Update Sources